Hola a tothom

Hola, visitants.
Ens diem Anna i Maria Helena, som mestres, formadores i assessores familiars.
En aquests moments, més assessores familiars i formadores que mestres.

Mares i pares es posen en contacte amb nosaltres, ens expliquen allò que passa amb els seus fills: “Ens sembla que no anem prou bé, vols dir que som uns bons pares?”.

I es pensen que son diferents en les seves dificultats, i que tothom ho fa millor.

Però, en realitat, tot i que les cares dels problemes son moltes, els problemes no son tants, es repeteixen.

Cerquen orientació, suport, recursos, i moltes vegades també s’emporten noves maneres de mirar els conflictes.

Hem creat aquest blog per recollir i donar resposta a molts d’aquells petits i grans conflictes que criar, estimar i educar criatures fan viure.

Esperem que us sigui d’utilitat i també us ajudi a mirar la vostra dinàmica familiar amb una visió ampliada.

Si desitgeu posar-vos en contacte amb nosaltres, no en dubteu.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Hola a tothom

  1. Montse Ledesma ha dit:

    Hola Anna t’haig de confessar que ja he visitat el blog abans, des de finals de setembre hi he entrat varies vegades. Em quedava pendent fer-te un comentari, el volia fer tan acurat que no t’he dit res. Em fi, que està molt bé aquest espai !! un lloc per a comentar dubtes i compartir experiències sempre és interessant. A mi, personalment en aquests moments , m’interessa l’etapa de l’adolescència. Llegir, assistir a xerrades, compartir, …. és fonamental per a nosaltres i per els nostre nanos.
    Molt bé noies, una gran idea!

  2. Raquel ha dit:

    Hola,
    a veure , el nostre dubte,recau en el nostre fill gran (9a) ,el tenim diagnosticat alta capacitat, , ja sabem que el que no li interessa li costa fer-ho i que en general li interessen coses qie no son per la seva edat, el problema és que no sabem com fer-ho perquè no es doni per vençut a la primera. Veiem que nomès té institnt de superació quan és quelcom que li interessa (invents, robots, dinosaures…)en la resta podría ser brillant i no ho és. Això no ens preocuparia gens si el veiessim feliç, però a vegades una simple divisió se li fa una muntanya , i ho passa malament, ens diu que ell es burro i que no ho sabrà fer mai, o que es massa difícil, o que se jo… I en canvi a vegades en fa de molt mès difícils i les fa en un tres i no res. Ens podeu donar alguna eina per trencar amb el “pobret de mi” en el que cau cada vegada que no li surt la feina com ell voldría?
    Moltes gràcies i felicitats , ens sembla molt interessant el blog

    • mhelenamaresipares ha dit:

      Hola família!
      El tema dels nanos amb altes capacitats mereix una entrada…! la farem . Tanmateix, respecte a la vostra qüestió dir-vos que és important no barrejar conceptes.
      Sovint amb el tema de les altes capactitas tendim a tractar el nano com si fos més gran del que li pertoca per l’edat perquè ens sembla que és més intel.ligent, o més madur… correm el perill de negociar normes contínuament, de donar massa explicacions contínuament, i com que són intel.ligents i sovint tenent molta “làbia” ens sembla que ho entenen tot i correm el perill d’elevar-los del rol de nens al d’adults… i tenir una relació simètrica amb ell.

      Jo us suggeririra aspectes que són per a tots els nens, amb o sense garans capacitats!:
      – sentit de l’humor… ” és terrible aquesta divisió! segur que tu no la pots fer! és massa, massa difícil…. “… ATENCIÓ AMB SENTIT DE L’HUMOR, NO AMB IRONIA!
      – Pobrissó… ara resulta que el nostre noi ha perdut els números en el seu cervell… !
      – PObret, pobret… és terrible això que et passa! la divisió no em surt, ningú no m’estima, ningú no em comprèn,… tot el món en contra meva ( i molt de teatre en forat Hamlet!!!)
      – pobre gatet…pobre gatet….
      Fins aquí es tracta d’arrencar un somriure i retornar el seu ploricó perquè ell es vegi reflectit i s’adoni de que potser exagera una mica.

      L’altre opció interessant és el repte:
      – Qué t’hi jugues a que jo faig la divisió en aquest paper més ràpid que tu? preparat!?

      En darrera instància, sabem que per l’edat que té i pel fet, no és res traumàtic ni s’acaba el món, ho contextualitzem i ho contenim sense angoixar-nos , sabent que la divisió no fet no serà un trauma per la seva vida!
      – Tú mateix, sino et surt, no la facis,.. escriurem una nota a la professora que ja no te’n recordes de fer divisions i que quan trobi un moment t’ho torni a explicar!

      M. Helena

      • Raquel ha dit:

        Um, hem probat moltes de les idees que ens dius, les de fer-hi broma, no ho he fet encara, pot ser també m’aniría bé sobretot a mi, fer una mica de broma…Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s