Si el vostre fill us diu “em buscaré una mama que em faci cas”

“Només fa que dir-me que es buscarà una mama que li faci cas (jo he fet malament i li he dit que ja la podia començar a buscar i m’ho fes saber quan la trobés)

Si el vostre fill us diu “em buscaré una mama que em faci cas” no li podeu respondre “Doncs ves-hi, i veurem que trobes!”. Això no és ni cert, ni coherent. Ell no pot canviar de mama, ni és autònom per decidir.

En Manol està enfadat, i això si que li podem dir: “Manol, veig que estàs de mal humor, per això dius el que dius, però no pots canviar de mama, això no pot ser”

I no entrar en polèmiques, ni en el joc del xantatge emocional: “La mare es posa trista quan em dius això…”. Si fem això alimentem la dinàmica que crea el nostre fill, i que no ens agrada.

Quan la nostra mainada s’enfada, podem acompanyar la seva emoció, el que no convé  és deixar-nos “guanyar” o acceptar les seves actituds poc respectuoses, com si fossin normals.

Ells expressen, si acceptem, normalitzem.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, Comunicació, Fermesa, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s