Un missatge optimista

“Per aquí la cosa està canviant bastant. Penso que les coses estan més tranquil·les i sobre tot, més controlables, que és el que més importa.
Millor, molt millor.”

Hi ha pares i/o mares que venen a veure’ns, i volen que tot millori, però es pensen que és impossible.
I quan els aportem estratègies, o els ajudem a pensar canvis possibles que millorin el clima familiar, ens miren amb cara de “uf, no, és que tu al meu fill no el coneixes…”
Però si que el coneixem. Vaja, no a ell en concret, però n’hem vist molts, i molts pares, i moltíssimes mares. I sabem que es pot millorar.
I molt. I moltes vegades, molt ràpid.

No s’adonen que, per a que el fill canvii, son els adults, els que han de canviar primer. I amb la seva actitud, son ells els primers que fan perpètua una situació que els desagrada.

Molt al contrari, hi ha moments en aquestes converses que captem que els nostres interlocutors entenen el que els està passant, veuen clar què cal canviar, perceben “la seva part” del joc en les relacions familiars.
Alguna cosa els “dóna llum a l’expressió,” i sabem que el canvi ja té la porta oberta. Serà possible.
I després, rebem missatges optimistes.