“Si, si, ja tens raó, ha crescut… Però no serà pel que menja! Ha sortit un llepafils com son pare!”
“Guapa? Molt lletja és, que ha fet enfadar a la senyoreta i ara no l’estima! I jo tampoc l’estimaré, per dolenta!”
“Aquest? Aquest és un dimoni, no es com la seva germana, que era una nina… si pogués, el tornava!
“Si és que ho fa expressament! Sap cóm treure’m de polleguera! Ja no aguanto més!”
Us imagineu, que els nostres amics, la nostra cap… els nostres pares, parlessin així de nosaltres? I en la nostra cara!
Orientar famílies: prevenir conflictes 