Avui ha sigut de bojos!

Avui ha sigut de bojos!

De bo de bo? Un dia de bojos es un dia que et fa parar boja… De l’1 a 100, comptant que a 90 truco a urgències, com de boja estàs, ara? Ho has pogut suportar?

Creus que no pots suportar res pitjor que avui, sense embogir?

Per què sempre ens diem el pitjor? Hi ha molta gent que es passeja pel món amb un núvol negre suspès sobre el seu cap. Els seus pensaments son “La tempesta perfecta”

Observeu: quan parleu de les vostres criatures, quan feu referència a la nostra vida familiar, quan parleu de vosaltres mateixos, què dieu?

Dieu “Casa meva, allò és una casa de bojos!” o “Com a tot arreu, hi ha dies millors i pitjors….”

“Un dia d’aquest agafo la maleta i me’n vaig!” o “Em convé una sessió d’acupuntura, m’estic posant “dels nervis””

“Què tonta sóc, sempre ho espatllo tot” o “Avui sembla que no tinc bon dia”

És fàcil entendre que podem dir el mateix, tot i que diem dues coses molt diferents.

Hi ha frases que expressen exasperació, ràbia, decepció, hi ha frases com cops de puny, que fan mal.

I n’hi ha que curen, que aporten distància, que ajuden a créixer, n’hi ha d’objectives, o que atorguen reconeixement… o que regalimen amor.. o que vessen humor…

I si feu una observació en vosaltres mateixos, del tipus de frases que més feu servir?

Parleu en positiu o en negatiu?

El problema és que allò que pensem o diem, en la nostra ment, ho construïm.

I, fins i tot químicament, té conseqüències, en el nostre organisme.

Aquesta entrada ha esta publicada en Comunicació, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Avui ha sigut de bojos!

  1. Montse ha dit:

    Anna,

    Molt bona entrada, però tinc una consulta per fer-te sobre les frases que ens diem a nosaltres mateixos/es… Sovint podem “triar” la frase que ens diem a nosaltres mateixos, però al fer-ho conscientment i triant la “més positiva”, per no fer-te mal, sembla que t’estàs enganyant a tu mateixa, no? i realment potser no te la creus de veritat, llavors és contraproduent i no serveix de res? o a mida d’anar-te dient coses més positives al final acaba essent un hàbit i canvia la teva manera de pensar (a millor) ?

    Gràcies pel teu blog, segueix així!!

    • annamaresipares ha dit:

      Merci, Montse, pel teu comentari.

      Triar la més positiva, no té perquè ser enganyar-nos. I també ens podem enganyar triant la negativa, no?
      La realitat està igual, pot ser més feixuga de portar o menys, en funció de les “trampes mentals” en les que caiem. Perquè ens en fem moltes, de trampes i tendim sovint a quedar-nos amb la part pitjor.
      I sí que ens podem “entrenar” a parlar-nos en positiu, com a mínim en menys negatiu. Cal una mica de treball de consciència, observació i reflexió.
      I volent-ho, dient-nos prou, ja està bé de matxacar-me, què caram, què hi guanyo? Per a què em serveix?

      Voldria recomanar-te un vídeo de You-tube. Es una conferència de Ferran Salmurri, un psicòleg clínic i home savi, que ha treballat la Intel·ligència Emocional. La conferència es diu “la felicitat” i resum les idees del seu llibre Llibertat Emocional. Aquesta conferència és una lliçó de vida i de gestió del pensament, amb exemples clars i propers fa un retrat dels entrebancs que sense adonar-nos, tot sovint, posem a la nostra felicitat.

      Mira-la, m’agradarà saber què en penses.

  2. Retroenllaç: A casa, entre els dos germans no s’hi pot viure, és un no parar… | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s