Aquí teniu una mare submisa

“L’altre dia (15 anys), havia de fer una figura geomètrica amb volum, i no se’n sortia. L’havia de presentar per l’endemà, i ho havia deixat per darrera hora! Després de sopar, ens hi vam posar. No era fàcil, i ella se’n va anar a dormir. Vaig acabar a les dues, i l’hi vaig deixar sobre la taula, amb una nota, desitjant-li un bon dia.

Al matí, des del lavabo, la sentia cridar:

-Mira que ets burra, t’ho havia dit, que no m’ho fessis tan ben fet! Ara no s’ho creurà que l’he fet jo!

La nota, ni la va mirar… Va agafar un iogurt de la nevera, i va marxar amb un cop de porta…”

Aquí teniu una mare submisa. Que no s’adona de:

  • Que tracta a la seva filla com si estigués a primer de primària. (I llavors, segurament, ja la sobre-protegia massa)
  • Que ha perdut la seva dignitat com a mare. I com a persona, davant la seva filla, potser també.

Un altre dia us parlava d’un fill que percebia a la seva mare com a una igual, algú amb qui competir, des de la mateixa posició.

Aquesta nena percep la seva mare com a algú que està al seu servei sense necessitar cap compensació. No és igual, és inferior, no mereix ni la deferència de la bona educació.

Però és la mare, qui s’ha situat en aquesta posició de feblesa. És treball de molts anys, amb moltes manifestacions de servilisme afectuós, d’afecte mal entès, d’acceptació sense criteri, potser.

Aquesta entrada ha esta publicada en 13 a16 anys, Conflictes, Fermesa, Relacions familiars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s