Els milhomes

Quatre nens de P-3  estan asseguts al voltant d’una taula, pastant fang. Xerren, mentre ho fan. Un diu:

-“Jo sóc tan fort que em menjo totes les bosses de patates fregides, més que tots!”

Jo, que soc la mestra, (i sé que menja fatal) intervinc, dirigint-me a tots:

-“Això és molt fàcil, això no és ser fort. Ser fort i fer-se gran és menjar-se el menjar que la mare us posa al plat, per crèixer.

La setmana vinent, la mare s’acosta i pregunta:

– “Que li vas dir, l’altre dia, al nen? Ara s’ho menja quasi tot i em diu:

– “Li dius a l’Anna que m’ho menjo tot, eh?”

Sembla que ja saben tot, els veiem parlar amb aquella facilitat, que sovint oblidem que els seus esquemes mentals encara son molt simples.

I que els mou la necessitat de reconeixement, d’afecte, d’atenció.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, Comunicació, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s