Menjar sense mirar la tele

“Amb l’excusa que començàvem el curs nou vaig aprofitar per posar “normes noves de nen més gran”. (4 anys) Esmorza sense dibuixos!

Ara ja no sopem mai amb la televisió, i tenies raó, ell menja més bé i podem conversar. A casa dels avis li han tret la trona (ja tocava) i ara ja menja tot sol fins la meitat del plat, llavors si ell ens demana ajuda, l’ajudem, però li vam dir que ell l’havia de demanar.”

En moltes cases l’estona del menjar es converteix en una lluita per a que el nen mengi. Això no és bo per a la digestió!.

En aquest cas, els pares van entendre que estaven més pendents del conflicte instal·lat a la taula de casa i de casa els avis, que no del gaudi que menjar plegats aporta. Van treure pressió de sobre el nen, i van convertir els sopars a casa en una estona per a compartir. I, deixant de “apretar” el nen, resulta que ara menja més, i més variat.

I no “l’emboquen” a la primera que els sembla que perd el ritme, li han passat “el poder” a ell, és ell qui demana que l’ajudin. (vacuna per la sobreprotecció).

I recordeu, els àpats mirant la televisió, son àpats solitaris en companyia.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, Comunicació, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Menjar sense mirar la tele

  1. Retroenllaç: El meu nen (7 a), a cole menja sol però a casa li hem de donar a la boca… | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s