Pobret, pobret,… no acaba de sortir-se’n!

Tinc una amiga que té dos fills, una nena de 10 i un nen de 15, l’altre dia em deia:

“ Noia, pobret l’Enric, no hi ha manera que se’n surti amb els estudis… ja va fent ja, però tot molt justet. El que li va millor és la tecno quan han de fer tots aquests muntatges i treballs, polit i net com ell sol… fer manualitats molt bé,  i l’educació física és clar, però clavar colzes, res de res! Però noia, les llengües i les socials, sempre justet, justet…  jo ja veig que s’hi posa, però noia, els fills et surten com surten. En canvi la Berta és trempadíssima, de les primeres de la classe, espavilada com ella sola… i no es podria haver repartit una mica més tot plegat entre els dos nanos?  L’Enric poc que serveix per estudiar ! i què farà a la vida si no pot fer Batxillerat ! «

* La nostra tasca  és treure dels nostres fills el millor que tenen i no incapacitar-los tota la vida dient “pobrets, pobrets, pobrets,”…  al final s’ho acaben creient! A voltes portem unes ulleres programades on tenim marcat exactament el full de ruta que han de seguir els nostres fills.

* Quin vincle entre germans podem esperar quan la relació que marquen els pares és de  competència amb una germana etiquetada de perfecta… i amb uns pares que des de petit li han deixat molt clar què  n’esperen de ser un bon fill? Possiblement un acaba assumint amb impotència que mai donarà la talla i que serà l’ovella negra.

* La felicitat potser no passa per saber molt d’anglès per que sense l’anglès avui en dia no vas enlloc. La igualtat en el tracte passa pel respecte a la diferència … El primer que li he suggerit és que valoressin com n’és de manetes l’Enric i que és el capità de l’equip de basquet des de fa tres anys! Que potser l’Enric era manetes com el seu pare que és fuster i té una bona clientela perquè treballa molt net i polit!

Aquesta entrada ha esta publicada en 13 a16 anys, Comunicació, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Pobret, pobret,… no acaba de sortir-se’n!

  1. Costa M. ha dit:

    Molt i molt encertats els consells!!

    En aquesta societat en què vivim molta gent es pensa que si no tens una carrera Universitària no ets ningú; en canvi a la vida real t’adones que els joves que han aprés un ofici o han fet Formació Professional perquè així ho han escollit, són la mar de feliços amb la seva feina, i fins-hi tot poden arribar a cobrar molt més que no un llicenciat, per posar un exemple. A més, els diaris sempre en van plens: “Sobren titulats universitaris i falta ma d’obra especialitzada (amb formació de grau mig, o superior, però que no cal que sigui Universitària!).

    Per casos propers que he vist, també puc dir que el millor és destacar les coses bones dels dos germans, no serveix de res enfonsar “el pitjor”, al final ell mateix acaba amb l’autoestima pel terra i amb rancúnies cap al germà, que segons els seus pares és “perfecte”; a més aquest últim no en té la culpa tampoc de l’etiqueta que li han pares.

    Resumint: s’han de valorar les habilitats de cada nen per separat, sense comparar i sempre de forma positiva. Així cadascún aconseguirà els seus objectius de la millor manera que cregui. Clar que se’ls pot aconsellar del camí a seguir, per això estan els adults, els professors, etc… però mai se’ls ha de presionar perquè segueixin un camí que potser ells no volen seguir i que els farà ser infeliços. Deixeu-los triar, i si s’equivoquen (que és la major por dels pares) sempre hi són a temps de rectificar!! Així és com s’apren i es madura.

    Repeteixo: Molts bons consells Anna!!!

    • annamaresipares ha dit:

      Hola, Montse, ara si soc l’Anna, aquesta entrada és de la Maria Helena (pot ser un joc de pistes, a veure si la descobriu!) Però hi estic tan d’acord com tu.
      Deixeu-los triar, i si s’equivoquen (que és la major por dels pares) sempre hi són a temps de rectificar!! Així és com s’aprèn i es madura. No cal dir res més que gràcies per ser-hi.

  2. Retroenllaç: No és que sigui moguda, però tot el que es pensa és dolent… | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s