Ets tonta i no m’estimes…

“L’altre dia, per exemple, li vaig dir (6a) que no podia posar-se la faldilla nova per a anar a l’escola, i ja hi vam ser: “Ets tonta i no m’estimes… No em deixes fer res del que vull, ara jo tampoc et faré cas mai més!” I jo li explicava que era delicada i la guardem per la festa de la tieta, que a ella li feia il·lusió, però res, es va enfurismar tant que vam acabar cridant molt les dues. Al final, la hi vaig deixar posar, però li vaig dir que si se li espatllava, la duria igual a la festa…”

Atenció, no perdis la perspectiva, l’adulta ets tu. I ella s’ha posat la faldilla per anar a l’escola perquè diríem que t’ha derrotat.

Però segurament, ets tu mateixa, qui t’esgotes i perds tota la força en moments així. I per què? Perquè dins teu et sents insegura, et sembla que no te’n surts i potser tens por de cóm et sembla que pot arribar a ser, la teva filla.

Des de la súplica, la vols convèncer. Certament, t’has posat en una posició feble i has acabat cedint i enrabiada, per això li has dit que si se li espatlla, ja s’apanyarà. Certament, no heu acabat el conflicte de manera constructiva… ni gaire adulta!.

Entrar amb polèmiques amb els nostres fills, quan ells no estan disposats a escoltar es una mala estratègia. Acceptar que ens insultin i ens cridin perquè estan enfadats es fer-los creure que l’insult i el crit es una eina de resolució de conflictes vàlida. El que és segur es que a ella li ha funcionat.

Recorda: Reconèixer el sentiment que té:

“Nom+ estàs enfadada per… +però igualment no….”

I negar-se a entrar en la seva dinàmica:

“I en aquest estat de nervis no podem parlar”. I agafes la faldilla i la puges a dalt d’un armari. I li dius: “Al vespre parlarem de quan pots estrenar la faldilla, si ho podem fer sense cridar

Segur que es posarà emmurriada, però segurament no tindrà espai per cridar com ho ha fet. I tu et sentiràs molt més tranquil·la.

I en diferents situacions, ella aprendrà a demanar el que vol amb més educació i menys exigència, si li demostrem que així pot aconseguir moltes més coses que enfadant-se. La majoria d’adults hem après aquesta habilitat social, no?

Aquesta entrada ha esta publicada en 6 a 10 anys, Comunicació, Conflictes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ets tonta i no m’estimes…

  1. Retroenllaç: La meva filla és una nena molt rebel, té molts cops de geni i molt mal caràcter amb mi | Orientar famílies: prevenir conflictes

  2. Retroenllaç: I si em diu tonta, què faig? | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s