Quin desastre! No puc ni entrar a la seva habitació!

“Quin desastre! No puc ni entrar a la seva habitació! Sembla una cort de porcs… mira que li dic i li dic que s’endreci el seu “quarto”, però poc que hi ha manera. I jo, és clar, be hi haig d’entrar a netejar!… L’altre dia després de dos ultimatums no vaig poder més i vaig entrar-hi a passar l’aspirador quan ell no hi era, mare meva! Mitjons bruts de fa cinc dies… fins i tot els calçotets i tota la bossa d’esports per desfer! Feia pudor de florit ! Ho vaig deixar tot ben net i endreçat… i quan arriba m’etziba que perquè he entrat a la seva habitació i a on li he amagat el seu mp4 ! estic desesperada !!! »

De segur que molts ens hi sentim identificats…però anem a pams!

  1. Si l’objectiu és que ell sigui més net i resulta que és capaç de conviure amb aquesta brutícia, què em traiem de netejar l’habitació. Ho fem per ell o per nosaltres?.
  2. Per què dos ultimàtums? Amb un n’hi ha prou! Lliçó primera de les conseqüències, vigila el que dius que faràs… però si ho dius FES-HO! Si no, perds credibilitat!
  3. Idees:

– Preguntar l’opinió: no et seria més agradable treballar en un espai més net i endreçat?

– Oferir opcions tancades: l’habitació s’ha d’escombrar i fregar un cop a la setmana. Prefereixes endreçar l’habitació avui o abans de sortir el dissabte amb els amics?

– posar-ho per escrit: aquesta lleonera té el temps comptat, cal que cada dissabte abans de dinar s’hi hagi fet endreça.

– responsabilitzar: si la bossa d’esports no s’ha desfet… doncs no s’ha desfet,… assumir les conseqüències. I si no hi ha mitjons nets, no hi ha mitjons nets… responsabilitzar dels propis actes.

4. LES NORMES NO SÓN CÀSTIGS… tinguem-m’ho clar!

Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 13 a16 anys, Comunicació, Fermesa, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Quin desastre! No puc ni entrar a la seva habitació!

  1. Costa M. ha dit:

    La pròxima vegada que vulgui utilitzar el què hi ha dins la bossa d’esports i vegi com ho ha deixat tot fet un fàstic, llavors se’n cuidarà més d’endreçar-ho i netejar-ho per no tornar-se a trobar amb el mateix, no?

    D’això se’n diu aprendre dels errors! Si de petits els hi anem solucionanat la vida, llavors de grans es toparan amb uns conflictes que haurien de tenir ja superats, no?

    Ah, sobretot! Em sento impotent davant les mares que estan dominades pels seus fills i filles! Sé que no deu ser fàcil educar una criatura, però com es pot arribar a aquests extrems? No s’ha de ser esclau dels fills! Com dius Anna, ells han de ser responsables dels seus actes, en la mesura que poden (segons l’edat…).

  2. Montserrat ha dit:

    Parlant de persones de 15 anys,aprox. L’altre dia (fa 2 mesos) el meu fill va deixar-li a un amic una màquina de tallar cabells.
    Varies vegades li he recordat, sense èxit. L’ultima setmana vaig comentar-li: quan et doni la paga d’aquesta setmana em quedaré la meitad fins que aquest amic ens torni la màquina”. arribat el cap de setmana vaig complir amb el comentari i la màquina va arribar a casa al cap de 3 dies.
    Salut, paciència i enginy per a totes i tots!!
    Montserrat

    • annamaresipares ha dit:

      Merci, Montserrat, per aportar alguna cosa teva a aquest bloc.
      I ens has donat un exemple del que és la fermesa i la coherència parental (quin nom tan lleig!).
      Senzillament, demanar el que és teu, sense trampes, sense embuts.
      Salut, paciència i enginy! M’encanta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s