El seu pare juga a la Play i el nen mira fins que s’adorm

“Si que estic sorpresa, i veig que he de parlar amb el seu pare (2 anys), ell no el porta al llit fins que s’ha adormit al llit plegable que tenim al costat del sofa. El seu pare juga a la Play i el nen mira o està a les seves coses fins que s’adorm. Després el porta al seu llit.”

Si, si, penso que heu de parlar, perquè esteu desaprofitant una estona fonamental en el benestar emocional del vostre fill.

L’estona d’anar a dormir, el conte, la cançoneta, les manyagues, el comiat, son uns minuts que afavoreixen el descans relaxat de la mainada. Cert que a vegades son més llargs del compte, i tots estem cansats, però son una inversió de temps rendible en l’adquisició de les seguretats bàsiques d’afecte i reconeixement.

Tot és adormir-se a prop del papa. Però no és el mateix.

Tancar els ulls enmig d’un joc per a adults, (no crec que jugui al Pingu), i amb els estímuls lluminosos a tot drap, no deu afavorir un descans recuperador.

Aprendre a anar a dormir és un hàbit d’autonomia imprescindible, A assaborir el plaer del descans i el benestar se n’aprèn amb la pràctica, amb la vivència diària.

I amb un bona nit dolç, la mainada s’adorm amb la confiança de que demà tot estarà bé. I segur que els seus somnis son més genials (em pregunto què somnien), i que es desperten menys vegades.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s