“Comentar-te que he pres la decisió de fer mitja jornada i a les tardes estic a casa amb els nens (4a i 2ax2), el canvi ha estat radical. Els nens estan més tranquils i contents i jo també. El fet de treballar tot el dia i dependre de mainaderes em generava molta ansietat doncs no estava on volia estar i tenia sentiments molt contradictoris”.
Penso que has pres una decisió sàvia: Criar fills petits és un temps, val més més la pena viure’l que sobreviure’l. La teva vida com a dona segurament serà molt més llarga que això.
Ens sembla que només ens podem realitzar fora de casa, quan a dins de casa hem iniciat una tasca que cal fer amb ganes i amb compromís. I que és important.
A la mainada d’educació infantil la desorienta molt el que jo en dic les “mares absents”.
Les “mares absents” estan presents, i fan molta feina, i cuiden molt bé els seus fills, però tenen el cap en un altre lloc.
No comuniquen serenitat, afecte, complicitat, reconeixement. No miren gaire, tenen massa feina.
L’ansietat i l’estrès emocional, la pressió del dia a dia, les presses… fan pares i mares absents. Un dia no passa res, però quan això s’instaura com la “manera de fer” a casa, la mainada es neguiteja, les seguretats afectives trontollen. I els conflictes es multipliquen.
Et felicito per haver tingut el cap prou clar per a ser-ne conscient del que estava passant a casa teva i dins teu, i per haver sigut prou valenta per a prendre la decisió que calia.
I el canvi radical, te l’has guanyat!
Orientar famílies: prevenir conflictes 