Li dic que ho ha d’entendre, que ella es la gran.

“Des que va néixer el petit (2a) la nena (8a) sempre ha tingut molts gelos. Sempre es queixa del seu germà, diu que ella no el volia, jo li dic que no és cert, que el vam tenir perquè ella sempre demanava un germanet, jo ja li deia, llavors, que un germanet és molt bonic, però dona molta feina… Ara el nen està molt actiu, i ha començat a picar-nos a tots. Quan la pica a ella, ella exagera i plora molt, i em diu que es el pitjor nen que podíem tenir… Jo li dic que tingui paciència, que és petit i ja es farà gran, que ara no entén les coses. Però ella no m’escolta, i ella també li pica, i acaben tots dos cridant, i jo també. La renyo i li dic que ho ha d’entendre, que ella es la gran, i que quan estava sola era una nena molt bona, i ara s’ha tornat molt malcarada, i a mi em posa nerviosa i tot va pitjor…”

Repassem el que m’expliques: És normal que una nena de 6 anys demani un germanet, moltes amigues el tenen, i ha jugat molt amb ninos, jugar amb un de veritat és temptador…

Però espero que no el tinguéssiu perquè ella el demanava, si no perquè el seu pare i tu volíeu tenir-lo. I si és així, encara que ella digués també que el volia, no li carreguis el pes d’una decisió tan transcendental per a la família. (El que li estàs dient és que els seus desitjos son ordres, per a vosaltres?) I tal com ho escrius, sona a retret.

Però a aquests germanets petits tan actius, també se’ls ha d’ensenyar a respectar les altres persones. Així com li demanes respecte a la gran, també li has de demanar al petit. I ja de ben petit. El respecte als altres ha d’estar clar, a casa. Recupera els consells del post anterior: “El nen ha començat a picar i a mossegar a tothom”, funcionen.

Pel que fa a la gran, repassa el que m’has escrit. T’adones que totes les frases que escrius sobre ella li afegeixen pressió?.

Ser la gran no pot ser només “perdre” més que el petit, o que et demanin que ho facis tot bé, perquè ho ets.

Amb ella podeu parlar, ja, i establir un “pacte de no agressió”, amb estratègies quan el petit molesti.

I com a gran ha de tenir el seu espai i la seva estona de reconeixement i de compartir amb el pare o la mare per a ella sola, (No només repassar els deures, això és feina). És el reconeixement, el que calma la gelosia, no la pressió.

I, sobretot, no entris en polèmiques amb ella, no discutiu, no facilita les coses. Nega’t a entrar en discussions absurdes o que es tanquen en un cercle viciós. I no et passis l’estona dient-li tot el que fa malament, cerca nous recursos, ja t’explicaré. I No rondinis. Mira-la amb bons ulls, i ella afluixarà tensió.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 6 a 10 anys, Comunicació, Conflictes, Fermesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Li dic que ho ha d’entendre, que ella es la gran.

  1. Retroenllaç: A casa, entre els dos germans no s’hi pot viure, és un no parar… | Orientar famílies: prevenir conflictes

  2. Retroenllaç: Terra al mig! | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s