És que a ell li costen molt els canvis…

“El nen (4a) es porta molt malament, però es que a ell li costen molt els canvis, i, com que hem vingut a viure aquí, ha canviat tots els amics, i l’escola nova…, i a la placeta no coneix els nens… Per això, si a més el renyo davant de les altres mares, pensaran que el nen es molt dolent i que no l’educo bé…”

Si no el renyes, davant de les altres mares, pensaran que l’eduques bé?

Compte, estàs caient en el parany de l’excusa.

Les excuses ens aporten una visió de la nostra realitat, aquella que, per la raó que sigui, ens dóna un perquè que ens deixa més tranquils. Sovint desvia el raonament de la realitat. Per això, destriem fets de suposicions:

Fets:

  1. Heu vingut a viure aquí
  2. El nen es porta molt malament
  3. A tu et costa renyar-lo en públic

Suposicions:

  1. “A ell li costen molt els canvis”. Té 4 anys, quants canvis ha viscut (importants, vull dir), per a que ho diguis tan segura? El teu fill té molt treball a fer i molta vida per viure. Si creus que li costen els canvis, actua reforçant-lo afectiva ment, dóna-li seguretats i ensenya’l a desenvolupar-se en la nova situació. El faràs més fort.
  2. “Si el renyo davant de les altres mares, pensaran que el nen és molt dolent i que no l’educo bé…” Després d’excusar el nen, t’excuses tu.

Aquestes dues suposicions et donen la clau que et justifica que, en aquesta situació, no facis res.

Pel que fa al teu fill, la clau “pobret, pobret”, pel que fa a tu, “l’estratègia de l’insecte” (si em quedo quiet, potser no passa).

Tornem a la realitat, no ens perdem en les suposicions: El nen es portava com un àngel, abans de venir aquí? Ara han començat o s’han intensificat, els comportaments que no creus correctes?

És cert que s’està adaptant, vosaltres també, per això… Cóm va la vostra experiència? Us relacioneu amb gent d’aquí? Heu descobert llocs bonics, on passejar? Us sentiu còmodes?

I si et preocupa què pensaran les altres mares de tu, t’asseguro que t’acceptaran molt més si fas alguna cosa per a que el teu fill no matxaqui els seus.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Conflictes, Fermesa, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s