No es una crisi, son dos dies!

“La nena, (2a)  va començar aquest curs i moolt bé! Però ara ha estat una setmana a casa, amb els avis perquè ha estat malaltona, i dilluns vam tornar a la guarderia i només deixar-la ja va plorar com una madalena, i quant la vam anar a recollir, la cuidadora ens va dir que havia estat tot el dia “estranya”, a part de molt ploranera, es veu que quant els nens la tocaven o li feien alguna cosa plorava però moolt, i que no volien ni que la toquessin ! i res de jugar al patí …. bé que no vol fer res, això si, va dinar bé i dormir tb !!  ahir dimarts tb la vaig portar i tb igual ! ploranera … i poc sociable! Quan sempre ha estat una nena xerraire i anava súper contenta…. i li parlaves de la guarde i t’explicava a la seva manera que pintaven i jugaven! Avui tb l’he deixat plorant …. bé de moment no sabem com haurà anat …  Et volia comentar el tema, per si creus que hauríem de fer alguna cosa, o creus que potser és una crisi passatgera…”

Noia, dóna-li temps. No es una crisi, son dos dies!
Pot estar aixafada de la malaltia: descans, sol i aire pur, aprofiteu l’estiuet de Sant Martí. La natura descarrega i carrega, es fantàstica.

I bons aliments i vitamines, ja m’entens.
I potser s’està tornant a adaptar, després d’haver estat com una reina, no?
Cada vegada sap més coses, i ja recorda el que vol. I el seu recurs es plorar, i potser s’enyora, si, però recuperarà la vitalitat. Què necessitarà? Una setmana? Confia en ella, pot fer-ho. Ja ho va fer, fa poc temps, no?
Cuideu que a casa hi hagi bon rotllo amb ella, jugueu, afecte, compartiu l’estona d’anar a dormir… Per a que ella estigui més segura que tot va bé, el mínim conflicte possible. I a la Llar, si s’hi ha d’anar, s’hi va.

Però atenció a com hi va el que l’acompanya. És el primer que ha de mentalitzar-se que la nena està bé, que ja li passarà, com a tots els nens, i no sentir pena per ella (que és diferent que l’estimació)

I no portar-la cap allà explicant-li cóm de trista es posa la mare quan la veu plorar! I la pena que li fa deixar-la, però que ha d’anar a treballar…

Pot passar, que siguem els adults que els contagiem el neguit a la mainada…

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Conflictes, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s