“La meva filla (8a) és una nena molt rebel, té molts cops de geni i molt mal caràcter amb mi, que sóc la seva mare.
Fora de casa sembla una altra persona, es apreciada a l’escola, tot i que a vegades competeix amb les amigues.
Però jo no puc amb ella, i ella em maltracta. És manipuladora, i discuteix, crida i insulta per tot. Fa espectacles quan sortim d’escola o en trobades amb familiars i amics, i la gent em diu que la porti al psicòleg. Perquè s’hi han de ficar?
Al pare el creu més, i amb mi també podem compartir, però cada dia ens barallem per una cosa o altra. També es cert que jo acabo cedint, i li perdono càstigs o cedeixo tot sovint, com que es posa tan pesada…!”
El que m’expliques ha de seu dur de viure, perquè la teva filla i tu esteu embolcallades en una teranyina de conflictes. I això a tu t’està minant la seguretat.
Dius que la teva filla “és molt rebel, té molts cops de geni i molt mal caràcter”. Però, si només es amb tu, vol dir que la teva filla no ÉS molt rebel, ES MOSTRA rebel amb tu, (i hauríem de veure si és rebel o exigent, que és més probable…)
Ser rebel, es tenir força i potser criteri propi, pot ser una qualitat i no un defecte. El perill està en les conductes que aquest temperament pot provocar. I en aquest punt entrem en l’autocontrol.
Tots adquirim hàbits d’autocontrol, (alguns més, altres menys), perquè integrem que tot un seguit d’actituds son dolentes per a nosaltres, per a les nostres relacions, per a la nostra vida i el nostre entorn.
La teva filla, que sap ser un àngel fora de casa, no ha integrat que amb tu també ho ha de ser. Perquè?
Ho hauríem de veure, el que és cert es que ha fixat una actitud competitiva amb tu, amb la que, pel que sembla, et “guanya” moltes vegades. (I guanyant, se li confirma que aquesta actitud serveix)
Per ressituar aquesta dinàmica, (que es pot), pots canviar tu. I em diràs que no saps com fer-ho.
I és cert, tant tu com ella esteu programades pel costum a repetir les pautes de les vostres actituds mútues.
Entreu en lluites de poder, ella et desafia i tu entres al drap, us emboliqueu en les polèmiques, els retrets i el joc de la llàstima fins que tu t’esgotes i ella o se’n surt o es posa d’un humor insuportable que a tu et predisposa a fugir com un conill quan s’acosti la propera tempesta.
Planta els peus a terra, recupera estabilitat. Cuida’t, fes-te un massatge. I integra que això pot canviar, si hi poses canvis de la teva part.
I el canvi és clar. No provocar ni deixar-se arrossegar per les polèmiques amb la teva filla. I no cedir a rabietes ni xantatges. I tot això amb el més gran respecte, fermesa i amor, per part teva.
Primers missatges a integrar: “D’aquesta manera no parlarem”, “Primer ens calmem i després parlem”. “No m’agrada com discutim, t’estimo, vull viure bé amb tu, vull parlar i fer broma, ets la meva filla”
Perquè amb 8 anys, us podeu asseure i parlar amb ella.
Potser el problema també ve que la tracteu i li parleu com si tingués cinc anys, i la voleu enredar amb “raonaments tramposos”, que a aquesta edat ja són febles, amb les seves capacitats.
Et recomano un parell d’entrades que et poden ajudar, en seguirem parlant.
Orientar famílies: prevenir conflictes 
us dono les gràcies a les dues ( mare i formadora) per penjar aquest article , que m”ha donat pistes de com fer amb el meu fill .
em quedo sobretot amb els ” missatges a integrar” .
Ja veig : parlar menys i actuar més .
petons
Retroenllaç: Tinc enrenou amb la gran cada matí | Orientar famílies: prevenir conflictes