Després dels vuit “suspensos” que ha portat… li he tret el futbol!

Saps que?, l’Adrià que fa tercer d’ESO, m’ha portat vuit “cates”, VUIT! T’imagines. I mira que portava tot el trimestre dient-li, Adrià que suspendràs, Adrià que no et veig treballar… i al final, no un, ni dos… vuit!!!!!! Així que el seu pare i jo hem decidit que es queda sense futbol i al tercer trimestre ja veurem què fem. Que si la play, que si les “guerres tribales”, que si el messenger, que si …  doncs ja està, sense futbol que és l’únic que li agrada i pel que s’esforça, perquè pel futbol ho deixa tot , però per estudiar…

1. L’adolescent,  no és un ser que menja, vagueja i dorm, l’adolescència és una època de molta energia.

A mi el que em preocupa i molt, és quan veig un adolescent que no fa res de res, i que res el motiva més que les pantalles. Aquest és el veritable desmotivat i el que no estudiarà ni ara, i el que té números per caure en el porro, la droga, etc.

L’adolescent que practica un esport o que va a classe de funky o que fa música i toca en un grup… aquest té una disciplina. Potser no ens agrada gaire, però en té una.

S’aixeca d’hora per anar els partits el cap de setmana, és capaç de no sortir la nit anterior per rendir en un partit, accepta les bronques de l’entrenador i no el qüestiona, tres cops per setmana va a l’entrenament, sua, segueix les consignes i s’esforça… per tant té una disciplina.

Si el deixem sense això, ningú ens garanteix que estudiarà més i podria perdre la única disciplina que té amb ell mateix, l’única activitat que no li fa mandra.

Suar, fer esport, fer música, són activitats que generen hormones que predisposen a una actitud més activa enfront les situacions.

2. L’hem improvisat el càstig o ja l’havíem avisat del que passaria? Sempre i sobretot amb l’adolescent cal “avisar-lo” de les conseqüències del seus actes. Sinó ho viu comuna injustícia i la ràbia per haver suspès la descarrega amb els pares que l’han castigat . És a dir, fa pilotes fora i s’oblida de responsabilitzar-se dels seus actes.

3. Nosaltres no podem estudiar per ell, però per més hores que estigui davant els llibres, si ell no vol no ho aprofitarà. El que si  que hem de procurar nosaltres és marcar un temps i fer-lo respectar, marcar un horari i fer-lo complir  (sense messenger, sense distraccions i estant-t’hi per controlar-ho). És a dir, mantenir-nos ferms durant el trimestre, no posar un càstig i oblidar-nos del dia a dia.

 


Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 13 a16 anys, Conflictes, educació, Fermesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s