Això del temporitzador és un xollo!

“Això del temporitzador és un xollo! Saps que al matí em costava molt llevar-lo (4a), sempre tenia mandra, no volia sortir del llit. Jo li deia mil vegades que ho anés fent, que es feia tard… I ell en sap, de vestir-se, però s’encanta. I jo acabava alterada, i cada dia era  igual.

Quan em vas dir que un nen de quatre anys no té noció del temps, i que comprés un temporitzador, vaig pensar que ho provaria.

Em vaig asseure una estona amb ell, i li vaig dir que, ara que començava a fer-se gran, calia que aprengués a llevar-se i vestir-se els dies de cada dia, com el papa quan va a treballar. I que, quan ja ho sàpigues fer més bé, li demanaríem als Reis un despertador per a ell solet.

Vam jugar “a practicar de vestir-nos” amb el meu cronòmetre, (tots tres, son pare també, fèiem una fila, al menjador, a les quatre de la tarda! Vam riure molt.

I vam posar un temporitzador a la seva habitació. I li vam dir que comptaríem el temps que cal per vestir-se un nen. Al matí, quan el despertés, jo el posaria en marxa i sonaria a l’acabar-se el temps, i veuríem qui guanyava. Li va encantar la idea!

D’això fa un mes, i encara dura, cap problema. Vaja, una mica si, l’altre matí em vaig descuidar d’engegar-lo, i quan el va reclamar, jo li vaig dir, “Potser ja no cal, el temporitzador, ja t’estàs fent gran i ho fas molt bé..”

I saps què em va respondre? “Ah, no, si no me’l poses, no em llevo!”

 Una criatura de quatre anys no te idea del temps, ni de les nostres presses.  Ha d’aprendre que hi ha un temps per fer el que es vol, i un temps per fer el que toca.

I ho aprèn vivint-ho, si pot ser, de manera relaxada. És el què hem fet, amb els matins i el temporitzador:

Li aportes una mesura del temps, sense haver-la de repetir tu tota la estona.

Li planteges a ell un repte assequible. Li has donat una motivació per sortir del llit. El desafiament el posa en acció.

Ara li hauràs d’ensenyar a engegar-lo ell sol, per els dies que cregui que li calgui i tu te n’oblidis.

I a entendre una mica els rellotges per a poder tenir un despertador…

Però el temporitzador és una de les moltes solucions, no la única, vigila a no “temporitzar-ho tot”! (La dutxa, el sopar…) Com tot, al final cansa, ja trobaràs altres recursos…

I arribarà el dia que ell ja no li farà cas. I no li caldrà.

Guarda’l en un calaix, potser et serà útil als deu anys, per dinamitzar els deures… Però ja en parlarem!

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Comunicació, Conflictes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Això del temporitzador és un xollo!

  1. Retroenllaç: Què fer si un nen de quatre anys no es vol vestir? | Orientar famílies: prevenir conflictes

  2. Retroenllaç: Tinc enrenou amb la gran cada matí | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s