I cóm vols que posi cara seriosa, si em peto de riure…

“I cóm vols que posi cara seriosa, si em peto de riure quan li veig aquella carona! (2a)”

 
Doncs tenim un problema. Ara el teu fill no pot entendre els raonaments que tu li transmets. Encara ha d’integrar el concepte de què està bé o malament. I l’integrarà del tot d’aquí a uns anys. Tot aquest temps l’ha de viure, per entendre’l.
Quina informació te? Les expressions de la seva mare, del seu pare i la gent que conviu amb ell.
Quan està a punt de fer-se mal, tu fas expressió d’espant, quan et fa una manyaga, tu vesses felicitat i tendresa, quan fa una cosa còmica, rius, quan fa una cosa que t’agrada percep aprovació i reconeixement… i quan fa alguna cosa malament… Ho veus clar, oi? Has de fer cara seriosa.

Si somrius quan li estàs dient que no faci una cosa, li estàs dient que t’agrada. I ell, que tot just aprèn a parlar, fa dos anys que rep la informació sensorial que emetem. Son més sensitius que comprensius. El llenguatge no verbal guanya al llenguatge verbal.
Practica, observa’t. Dedica tota la tendresa i reconeixement per als moments bons, treballa per a que siguin molts, a casa teva.

I quan toqui aturar-lo, recorda: cara seriosa, poques paraules, actuar a la segona, allunyar o distreure, donar models correctes. Et recomano un parell d’entrades que et poden ajudar:
Picarà amb el martell a tot arreu…
El nen ha començat a picar i a mossegar a tothom…
A Fermesa, Conflictes i Comunicació en trobaràs d’altres, ja em diràs.