A casa, fer que mengi es un problema

“A casa fer que mengi es un problema (2 a), i en canvi a la llar s’ho menja tot. Jo primer no m’ho creia, però es veu que si. Què fan elles, que no faig jo? Jo li puc dedicar molta més atenció, i no me’n surto…”

 Quan el teu fill menja a la llar està amb altre mainada, i amb les educadores, no a casa. Les dinàmiques son diferents, la situació és diferent. Les seves respostes, poden ser diferents.

Si a casa fa temps que batalleu amb el menjar, es probable que estigueu instal·lats en una dinàmica de resistències, tu i el teu fill, cada ú en un cap de corda, tibant i afluixant…

Menjar es una activitat diària, que ofereix moltes ocasions de conflicte. Agafa-la sense presses, però amb serenitat.

No li retreguis que a la Llar mengi, confia que s’està entrenant per a normalitzar a casa.

I et demostra que el problema no es el menjar, cal doncs trencar les resistències. I les resistències es reforcen quan es converteixen en hàbit.

Dedica-li atenció al teu fill quan menja, es una sort que ho puguis fer, però no per a batallar contínuament.

Posa atenció a la relació que establiu entre vosaltres, aquesta estona. Si sobretot tibeu la corda, cal canviar coses.

I desenganxa una mica el nas del seu plat. Has d’estar amb ell, però deixa-li espai. Si estàs allà pendent del mínim gest, segur que sovint et sents impacient.

Conversa amb ell, explica-li contes mentre va menjant. Però belluga’t, també. Allunya’ t i apropa’t, fes alguna altra cosa que puguis fer alhora, està aprenent a menjar sol.

No omplis la trona de joguines, ha de tenir les mans per menjar. Si es vol aixecar o només juga, retira el plat. O menja… o no menja.

Ves-li traspassant  la iniciativa amb la cullera, i els dits si cal, encara. Ben nets, eh!

Quan s’encanti, para de parlar, fins que torni a tenir la boca plena.

No amenacis, no forcis. No ofereixis alternatives. Sigues constant i pacient.

Sigues ferma en les negociacions, però també realista amb el que pot menjar. Millor poc i variat, que sempre el mateix perquè és l’únic que li agrada.

I quan no sigui hora de menjar, gaudir de totes les altres coses bones que el teu fill t’aporta, no anomenar el conflicte, no parlar-ne amb tothom. Digues que ja ho farà, que va creixent,  res de “Es que no puc amb ell” de “Es que si no li dono seria capaç de morir-se de gana”.

Però, si menja poc, procura hàbits i rutines molt estables, i garanteix que tot allò que s’acosti a la boca siguin bons aliments.

I valora la possibilitat de, quan puguis, menjar al mateix temps que ell. Això també t’allunya una mica del seu plat, afavoreix la seva autonomia i aporta els exemples necessaris per a l’aprenentatge.

 Tens més consells a les entrades:

Per què ha de mastegar, si ell tot ho vol triturat?

Els nens, quan tenen gana, mengen.

Ja creixeràs demà

I altres. I recorda, Ell ho té tot per fer, tot per aprendre, ho aconseguireu!

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Fermesa, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a A casa, fer que mengi es un problema

  1. Retroenllaç: L’ou que pinta i els Bolets de la Lluna | Orientar famílies: prevenir conflictes

  2. ingrid anfrons agramunt ha dit:

    Hola, jo tinc el mateix problema amb nen de 7 a., a cole menja sol pero a casa li hem de donar a la boca o sino fa 5 o 6 cullerades ell sol i com que ja mata el”cuquet” de la gana ja no vol continuar. No se si posar-me dura i que mengi nomes ell sol encara que despres monti “pollos” perque al cap de 1/2 hora ja torna tenir gana o seguir amb paciencia fins que ell sol es decideixi.hi ha qui diu que em pren el pel pero no se si es encertat plantar-li cara i que el menjar sigui una batalla campal o deixar que mengi “miquetes” esque ja esta molt prim.

    • annamaresipares ha dit:

      Hola Ingrid, encantada,
      merci per participar, aviat en faré una entrada, Però, m’agradaria que em diguessis:
      Sempre ha sigut així amb el menjar? El pediatra també et diu que està massa prim?
      Què es el que menja (no quantitat) què li agrada, què no li agrada? menja més quan li agrada? què fa mentre no menja el plat?
      Quan torna a tenir gana, què fas?
      Sucs de fruita envasats, txutxes, flams i natilles, quantes vegades (freqüència aprox a la setmana?)
      Què tal, el nen, a part del menjar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s