A casa, entre els dos germans no s’hi pot viure, és un no parar…

“He vingut a la xerrada de relacions entre germans perquè ara, a casa, és el tema que més em preocupa (6a, 8a). A casa no s’hi pot viure, és un no parar. Hi ha dies que giraries cua…”

 Em preocupa cóm ho descrius, realment és així? Si tu dius de casa teva que no s’hi pot viure (i és casa teva, el teu refugi), jo penso que potser necessiteu millorar-ho.

Valora, però, si fas més gran la realitat amb les teves paraules, és important per a que sàpigues què està passant a casa teva.

Un dia es pot desitjar girar cua, però tu no pots tornar a casa teva, cada dia, així. Això és esgotador, potser ho estàs, d’esgotada. Cuida’t i reforça’t, mima’t.

 Les relacions entre els germans és el tema que més us preocupa. És clar que no son bones. I que alteren la vida, el “clima” familiar, perquè si no, no me’n parlaries… amb tanta intensitat…

 Això vol dir que tu has de suportar, en el vostre dia a dia, molts moments tensos, incòmodes, que deriven en discussions amb vosaltres (els adults), o amb càstigs, o sermons, o reprimendes, o reflexions moralitzants, o promeses de premis, o súpliques, o una mica de tot i moltes coses més… I porteu ja un temps, en aquest joc de forces que marca la dinàmica familiar, perquè, tot plegat, son molts minuts de mal rotllo, dia a dia! (I no en tenim pas tants!)

Us deia a la xerrada que no heu de fer de jutges, en les baralles dels vostres fills.

Heu de ser àrbitres, en tot cas: Observant de lluny, i ensenyant Tarja Vermella i expulsió, quan es traspassin els límits del que és acceptable, “a casa nostra” entre persones. (No cal que ens limitem als germans, el que els germans no es poden fer, és el que les persones no ens hem de fer) Ells estan aprenent a ser persones.

Trapassar a ells la responsabilitat de resoldre quasi tots els seus conflictes, de manera respectuosa. A la edat dels teus fills, signar un pacte de no agressió, ni fisica, ni tampoc verbal. No agressió, perquè baralles “sense sang” n’hi haura, son inevitables i fins i tot formatives.

I des de la nostra fermesa com a pares, respectar el pacte i fer que es compleixi.

 I practicar amb ells recursos i estratègies per al diàleg. Respectar permet demanar respecte.

 I hauríem de veure el paper que “juguen” els diferents membres de la família en les relacions i la vida familiar, potser tot plegat crea tensions que tan sols es poden afluixar amb “trencadisses”…

 Si tens temps, fes una ullada a aquestes entrades, i en seguim parlant:

Trempadíssima, la meva filla és trempadíssima!

 Avui ha sigut de bojos!

Li dic que ho ha d’entendre, que ella es la gran.