Càstig per un adolescent?

Vatua l’olla, – em deia la Mireia – , l’Arnau n’ha fet una de grossa a l’institut i m’han trucat… resulta que porta més d’un més sense fer res, no presentar deures, no fa res a la classe, … apàtic, desmotivat… he pensat que quan arribi li posaré um bon càstig, serveis comunitaris! primer que netegi la seva habitació, passi l’aspirador i endreci el seu armari;  segon ,  m’ajudarà fer neteja del garatge, i tercer, tirarà les escombraries cada dia  fins que el tutor em digui que ja està a to.

Doncs jo no t’aconsellaria aquest càstig, perquè els nostres fills poden entendre que les feines de casa , quan es demanen, és perquè has fet alguna cosa malament…   “ajuda’m a entrar la llenya! diu la mare, i el noi contesta… no he fet res mal fet ara, perquè em castigues?”.

Recordem que col·laborar a casa, tirar les escombraries, o endreçar-se l’habitació, no són càstigs i no són obligacions…. SÓN RESPONSABILITATS!!!!   Ajudar al manteniment de la llar  no ha de ser vist i ni exigit com un càstig, ni s’ha de premiar. Ha de formar part de les nostres rutines.

I no si val comentar : pobret, és que no té temps ja que ha d’estudiar…. Temps per estudiar, temps per col.laborar, temps per divertir-se… o potser el pare o la mare quan arriben de la feina( la seva responsabilitat), jeuen  al sofà i no fan res més a la casa?

Les conseqüències d’un fet han de ser CLARES, CURTES, CONCRETES, CONSTANTS I COHERENTS. Coherents amb la conducta.

Si no ha fet els deures, farem bé de preguntar-li primer perquè no els ha fet, i segons la seva explicació… si resulta que és perquè mentre treballa amb el portàtil producte del 1×1  xateja, està al facebook i té la pantalla de “minijuegos”… potser serà més coherent i conseqüent:

–         posar un codi al mòdem que sapiguem nosaltres i que no s’hi pugui connectar quan vulgui i ens hagi de demanar la clau

–         comentar-li que no s’ha guanyat el dret a la privacitat i que haurà de treballar amb l’ordinador al menjador o a al cuina on puguem controlar-lo

–         no podrà sortir amb els amics si no s’ha fet la feina  dient: QUAN ACABIS ELS DEURES PODRÀS SORTIR AMB ELS AMICS… que és força diferent que  l’amenaça     SI NO  ACABES ELS DEURES NO PODRÀS SORTIR AMB ELS AMICS!

Les conseqüències ens fan responsabilitzar-nos de les nostres conductes i ens ajuden a canviar-les… si m’endreço  l’habitació … no implica que faci els deures.

Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 13 a16 anys, Comunicació, Conflictes, Fermesa, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Càstig per un adolescent?

  1. Lydia Girona Marti ha dit:

    Em sembla perfecta la coherencia de l’escrit, es molt correcta, pero a vegades no hi pensem, va be recordar-ho. Que opineu d’un castig que diu: -Doncs l’any que ve no aniras de colònies. . . i arriva l’any seguent i no li deixen anar . . .

    • mhelenamaresipares ha dit:

      Hola Lydia, et va bé que et contesti en una nova entrada al blog sense posar noms, ? la teva pregunta és molt interessant i així tots se’n beneficien de la resposta!
      M. Helena

    • mhelenamaresipares ha dit:

      José Antonia Marina parla de les 3 c: coherència, consistència i constància. La meva experiència com a mare de tres fills és que si fem servir bé aquestes tres C els càstigs es redueixen i fins hi tot desapareixen i acabem parlant només de conseqüències. Conseqüències que son assumides, no com a sancions, sinó com a fets derivats de les seves responsabilitats.
      En el cas que m’exposes, una de les premises bàsiques de la conseqüència és que sigui CURT. En els nanos petits, curt en el temps , de durada, i curt en la immediatesa de l’execució… a mesura que els nens es fan grans, els perídoes d’execució poden no ser tant immediats, però un any!
      Cal veure d’on ve el càstig …per les notes? per comportament? per…? ÉS coherent que no vagi de colònies (activitat socialitzadora, que demana de prescindir de play, jocs d’ordinador, messenger,…que implica socialitzar-se, estar en contacte amb la natura, tornar a les arrels de fruir de l’instant…) amb el fet que volem sancionar?…
      Hi ha quelcom molt important, és el fet d’entendre que la gent canvia, els nens canvien… nosaltres canviem, no ´som iguals ara que fa un anay, o dos, o tres… amb un any el nostre fill pot fer molts canvis, pot madurar, pot entendre…. realment se’m fa difícil pensar en un fet que pugui justificar un càstig que s’executi després de 12 mesos!

      M. Helena

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s