No li surt la divisió… i és un drama

Tenim una xiqueta de 9 anys, molt intel·ligent,  que tot allò que no li interessa li costa fer-ho i  sovint se’ns bloqueja i es dona per vençuda a la primera de canto que alguna cosa no li surt bé. Veiem que només té instint de superació quan és quelcom que si que li interessa (invents, robots, dinosaures…) … en la resta podria ser brillant i no ho és. Això no ens preocuparia gens si la veiéssim feliç, però a vegades una simple divisió se li fa una muntanya , i ho passa malament, ens diu que ella és burra i que no ho sabrà fer mai, o que es massa difícil, o que se jo… Altres vegades en fa de molt més difícils  en un tres i no res. …i ja hi som amb el “pobreta  de mi” que diu cada vegada que no li surt la feina com ella voldria.

El tema dels nanos amb altes capacitats mereix una entrada…! la farem . Tanmateix, respecte a la vostra qüestió dir-vos que és important no barrejar conceptes.
Sovint amb el tema de les altes capacitats tendim a tractar el nen com si fos més gran del que li pertoca per l’edat perquè ens sembla que és més intel·ligent, o més madur… correm el perill de negociar normes contínuament, de donar massa explicacions contínuament, i com que són intel·ligents i sovint tenen molta “làbia” ens sembla que ho entenen tot i correm el perill d’elevar-los del rol de nens al d’adults… i tenir una relació simètrica amb ells.

Una aspecte és bàsic en el cas d’infants amb altes capacitats, el cervell no ho és tot! Tard o d’hora li caldran hàbits per estudiar, per aprendre, per fer tasques que són responsabilitat seva, per treballar,…. i els hàbits junt amb el temperament formen el caràcter.  A voltes nois i noies “superintel.ligents “  fracassen acadèmicament per manca d’hàbits, perquè l’esforç i la força de voluntat  és un hàbit que cal inculcar tinguis el “coco” que tinguis.

Jo us suggeriria aspectes que són per a tots els nens, amb o sense grans capacitats!:
– sentit de l’humor… ” és terrible aquesta divisió! segur que tu no la pots fer! és massa, massa difícil…. “… ATENCIÓ AMB SENTIT DE L’HUMOR, NO AMB IRONIA!
– Pobrissó… ara resulta que la xiqueta ha perdut els números en el seu cervell… !
– Pobret, pobret… és terrible això que et passa! la divisió no em surt, ningú no m’estima, ningú no em comprèn,… tot el món en contra meva ( i molt de teatre en format Hamlet!!!)
– pobre gateta…pobre gateta….
Fins aquí es tracta d’arrencar un somriure i retornar-li  el seu ploricó perquè ella es vegi reflectida i s’adoni de que potser exagera una mica.

L’altre opció interessant és el repte:
– Què t’hi jugues a que jo faig la divisió en aquest paper més ràpid que tu? preparat!?

En darrera instància, sabem que per l’edat que té i pel fet en si, no és res traumàtic ni s’acaba el món, ho contextualitzem i ho contenim sense angoixar-nos , sabent que la divisió no feta no serà un trauma per la seva vida!

– Tu mateix, sinó et surt, no la facis,.. escriurem una nota a la professora que ja no te’n recordes de fer divisions i que quan trobi un moment t’ho torni a explicar!

I RECORDEM QUE NOSALTRES NO PODEM FER FELIÇOS ALS NOSTRES FILLS… EL QUE SI  QUE PODEM ÉS ENSENYAR-LOS A SER-HO ELLS MATEIXOS!!!

Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Comunicació, Conflictes, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No li surt la divisió… i és un drama

  1. Ita ha dit:

    Molt interessant, i de gran ajuda pels pares, felicitats
    ja m’hauria agradat aquest recolzament a la meva època de mara educadora de dos filles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s