No està motivat per estudiar !!!!!

Ja no se que fer, estic desesperada! Em van cridar l’altre dia de l’IES que no fa res a classe, despistada, enreda,… vaja que no està motivada. La Júlia va acabar la primària bé, justa, però bé, sempre estant-hi a sobre perquè és una nena de 8-9 però es conforma amb el “cinquillo”. Classes particulars, mètode Kuman, …des que ha començat 1er d’ESO, el primer trimestre li van quedar 5 i ara en la prèvia del 2 trimestre si no les aprova li queden 6.

Bada i bada, i molt pendent dels altres… . Hem intentat motivar-la amb coses que li agraden, com apuntar-lo a alguna extra escolar i no ha funcionat. Ara per exemple han anat una setmana a esquiar amb el col·legi, li vam dir que si feia un esforç amb els estudis, nosaltres faríem un esforç i  pagaríem aquesta setmana, tampoc ha funcionat! Hem provat de castigar-la llevant-li coses que li agraden i tampoc, és com una supervivent que s’adapta a tot el que li diguis, ni tan sols es revela o fa el mínim esforç per a tornar-se’l a guanyar. És bastant depenent, potser també perquè des de 3er de primària que estem damunt d’ella. Li han fet dues proves: concentració,  i atenció, i en les dues confirma el bon nivell general. Diguem que és la llei del mínim esforç, no posa interès en res del que fa i no se si és perquè s’ha acostumat que sempre té algú darrere que li recorda el que ha de fer. Aquest any l’hem deixat una mica que s’espavili i ja veus el resultat….


A mi em sembla que anem prou bé, encara que no agradi. Arriba un moment que nosaltres, els pares no podem anar fent tot allò que els nens han de fer per ells mateixos. Cal que ells aprenguin a assumir les conseqüències dels seus actes… i això és l’aprenentatge de la vida. Està clar que si sempre li heu estat a sobre s’hi ha acostumat… la mare i el pare ja fan de PDA… i si està tant bé a casa! Costa tant això de fer-se gran i ser responsable!.

El que passa és que ja estem a la ESO i cal començar a posar les piles per no pernoctar-hi fins els 18!

Dues línees d’actuació.

  • A casa: obligacions familiars, roba bruta al cubell, fer-se el llit, anar a comprar el pa, tirar les escombraries, desfer-se la bossa d’esports, parar i desparar taula, triar-se la roba, …. Posar temps de jocs ordinador, wii, nintendo,…(3 hores la setmana?)… i CONSEQÜÈNCIES clares, curtes, concretes, coherents i constants.
  • A l’escola: fer un horari. Nosaltres no podem estudiar per ell però podem fer que compleixi l’horari d’estudi sense messengers, facebook, jocs on-line,… si després bada, ella mateixa, però l’horari l’ha complert. Els deures són la seva responsabilitat, l’escola és la seva responsabilitat, estudiar és la seva responsabilitat. … i és molt probable que acabi repetint…. i ens caldrà fer “de tripas corazón “ i assumir que fins que no reaccioni és probable que hi hagi d’invertit un any (o en alguns casos fins hi tot dos) per adonar-se que,  a la vida,  a partir dels 16 o s’estudia, o es treballa!

Algunes reflexions més pensades per a pares i mares:

–         no organitzar-li la vida i el temps… no fer-li la vida tant “light”

–         potser té de tot… ? té mòbil, és per trucar o és d’última generació, té skate, bici, nintendo, wii, pc, play, rellotge fantàstic, motxilla de marca, vambes nike, el portàtil, iphon… s’ha guanyat el dret, per responsabilitat segons l’edat a tenir tot això? (no com a premi, sinó per què ets responsable amb les teves coses per l’edat que tens pots ….)

–         l’automotivació és una de les mancances dels nostres nois i noies d’avui en dia, jo no aconsellaria el “ si fas el que et toca tindràs un premi (esquiar)…” sinó , “fes el que et toca perquè és la teva responsabilitat” . NO PREMIAR DE MANERA MATERIAL ALLÒ QUE ET CORRESPON DE FER PER L’EDAT… senzillament reconèixer-ho i celebrar-ho (estem contents per tu, et felicitem !)! Si no els nens acaben fent les coses segons toca premi o càstig, i no per què ells volen i s’ho proposen.

–         l’automotivacio demana saber QUÈ VOLS, capacitat per PLANIFICAR com ho aconseguiràs i VOLUNTAT (capacitat d’esforç i sacrifici) … n’haurà de d’aprendre i serà la vida amb les conseqüències que comporta qui li ensenyarà si no s’hi posa, a no sé que preferiu fer de pares – cangur tota la vida (li busco feina, truco als profes, truco a la mare de l’amic que li ha dit que, li busco pis, l’ajudo econòmicament, li cuidaré les criatures quan les tingui, “l’enxufaré” a l’empresa familiar per assegurar-li un sou,…)… i que és perfectament lícit si vosaltres així ho voleu i ho escolliu conscientment d’acord amb les vostres creences del que és educar un fill.

Només la Júlia pot saber què és el que vol realment. Si repetir, si anar a mínims, si… i ja sé que pels pares, assumir això no és fàcil però, FER MENYS PELS NOSTRES FILLS SOVINT VOL DIR FER MÉS!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 13 a16 anys, Conflictes, educació, Fermesa, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s