Sempre està als núvols, ho perd tot!

“L’Andreu (8a) sempre està als núvols, ho perd tot. Aquest hivern, dues bufandes, un guant, i material escolar, imagina! es descuida l’agenda, li he d’estar al damunt, recordant-li el dia del xandall o per a que no es descuidi la bossa de futbol… Jo esperava que quan es fes més gran sabria organitzar-se més, a casa ho som, però veig que no millora… I no serà per que no en parlem, amb ell, però res, ni amb premis, ni amb càstigs.”

Del que m’expliques de l’Andreu, m’agradaria saber més què és, per a tu “estar als núvols”, com ho concretaries, en les actituds del teu fill. Per això, aparco el tema.

Però quan un nen oblida les seves coses contínuament, què hem de fer?

Ajudar-lo a fer-se gran, a interioritzar uns hàbits que encara no ha integrat. Però no aprèn a tenir cura de les seves pertinences si cada vegada que torna a casa sense alguna cosa, la seva mare el renya però n‘hi compra una altra, tot i que ho faci rondinant.

Per a què el teu fill interioritzi la necessitat de tenir cura de les seves pertinences, ha de comprendre que quan alguna cosa es trenca o es perd ell n’és el principal afectat. Les conseqüències del fet, son les que ha d’experimentar. Pot quedar-se sense pilota, si la perd, i sense bufanda… potser ho agrairà i tot. Pot aportar col•laboració a casa o part de la seva paga, si en té, o de la seva guardiola, si cal, per a contribuir econòmicament (i segurament simbòlicament) en la despesa generada.

Dius que li has d’estar la damunt, recordant-li tot. Potser tu li estàs fent la feina que li pertoca a ell? Si tu ja li recordes, ell ja se’n refia, de tu.

T’has d’encarar, us heu d’encarar a la solució. Quan tu penses en el que passa amb les bufandes de l’Andreu, et menges el tarro amb el Cóm pot ser? I el No hi ha manera! I el N’estic tipa! I fins i tot l’Aquest nen….!. I d’aquí en surten bronques, reflexions, càstigs, potser algun crit…Mal rotllo.

D’acord, doncs, si veiem això, què hem de fer, ara? Aquesta és la pregunta a fer. Motor de les decisions i d’un possible pla de millora que  establireu, amb el vostre fill.

 Amb un nen de vuit anys et pots asseure a parlar. En un moment tranquil, no just després de la segona bufanda!. Plantejar la situació de manera objectiva, descriptiva, sense acusacions. “La mare i el pare veiem que encara et costa tenir cura de les teves coses, i es veritat que ens posa nerviosos que passi, però no et pensis que es nomes pels diners, el què ens preocupa és que és com si encara fossis petit, en això no estàs creixent. I jo potser no t’ajudo, perquè no et deixo pensar per tu sol. Penso que no t’he de dir tot el dia el que has de fer, si no que tu has d’anar recordant què toca fer i com s’ha de fer. I estem tranquils, perquè sabem que tu pots. Has après a jugar a escacs molt bé, però et descuides l’esmorzar a la taula. Saps estar atent i concentrat, però no pares atenció en les coses de cada dia. Tenim un avantatge, d’atenció en tens, però et manquen estratègies. I això es pot aprendre,ho pots fer. I t’ajudarem a aprendre per a que després ho puguis fer sol” Un nen que fa temps que ho perd tot pot ser que tingui l’autoestima i la capacitat d’auto-motivar-se baixa. Parlem-hi en positiu, en constructiu, no s’aprèn per remordiment, sovint aprenem per poder rebre el reconeixement dels mestres i l’entorn o pel gaudi personal que t’aporta saber-te capaç.

Demostreu-li al vostre fill que teniu confiança en ell. Que el sabeu capaç. I per a això, la mare li ha de donar espai, no li ha de recordar tot com quan tenia sis anys.

L’ha d’ajudar a organitzar-se. Li ha d’ensenyar com es fa, fins i tot com ho fa ella. Li ha d’explicar que per a que les coses surtin bé, mentre les fem, hem de tenir els nostres pensaments allà. I que moltes coses, un cop ja les hem fet bé moltes vegades, les fem sense pensar. Però primer, s’han de fer amb tota la consciència. Per tant, entrenament. Pot semblar difícil, al començament, però no us penseu que ho és tant.

Concretem, algunes pautes organitzatives: Ell ha de fer-se el seu horari, saber quin dia de la setmana es i què li toca fer. Un horari gran, en lloc visible, que ha de repassar cada matí abans o després d’esmorzar i al vespre, per preparar el dia següent. I la mare no avisa què ha de fer, com abans, si cal, fa un control fred, previ a la sortida de casa. I si ja no hi ha temps i la bossa d’esport no està preparada, no podrà anar a l’entrenament, si no té l’equipatge. (per exemple)

Triar una tasca per a sistematitzar: Detallar-la en un llistat de les accions que cal fer per dur-la a terme.

Penjar cartells estratègicament, per a recordatoris concrets, que s’eliminen quan ja no calen. Els cartells i els llistats donen a tots els de casa molt d’espai a l’humor, i son efectius.

En ocasions va bé elaborar guions que l’ajudin a recordar. Es tracta d’elaborar petites històries o cançonetes que el centrin en la rutina que està fent: “Abans de posar-me la jaqueta repasso la motxilla – quaderns, llibres, estoig, agendaaaa! I l’esmorzar. Abans de sortir de classe comprovo que porto tot també –motxilla, jaqueta, deures, Agendaaaa!. I a berenar!”

Tot allò que l’ajudi a centrar l’atenció en allò que està fent, ajudarà al teu fill a organitzar-se millor. I a tu t’aportarà ocasions per celebrar les seves millores i felicitar-lo.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6 a 10 anys, Gestió emocional, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s