La nena té una gran ànsia d’independència i discutim…

 “La nena (10 anys) ha canviat molt, aquest any, Té una gran ànsia d’independència, no vol que li diguem res, a l’escola se’n surt i la mestra diu que es baralla amb les amigues, però tot normal. Aquest any va i torna de l’escola amb les amigues, (està molt a prop i el camí no es perillós) Les nenes ho volien fer i les mares ens vam posar d’acord. Però fa dos dies que s’entretenen pel camí, i ahir va arribar més d’una hora tard. Quan li vaig preguntar per què, no m’ho va voler explicar, em deia que no havien fet res, que què em penso? Que la deixi tranquil•la, que no l’estimo… Vam acabar cridant totes dues, i ara li he dit que jo l’acompanyaré, perquè ja no em refio d’ella. Ara ja tinc dubtes de si ha d’anar sola o no pel carrer, és petita, potser. I penso que si ara estem així, com serà quan vulgui sortir de nit?”

Anar sola o amb les amigues a l’escola és un grau d’autonomia interessant, per a una criatura de 10 anys. Sobretot, si l’entorn ho permet. I és una experiència bona, per al desenvolupament de la seva personalitat i les seva sociabilitat. Abans de sortir de nit, (i no hi ha pressa) haurà d’haver experimentat de dia!

Però si ho fa, és, sobretot, perquè vosaltres la veieu capacitada per fer-ho, no perquè ella vulgui. Si ella ho demana, vosaltres heu de saber que és responsable d’ella mateixa, en aquesta estona. Sap creuar el carrer? Però també sabria demanar ajuda, si la necessités? Sap discernir quines coses pot fer o no?

Ja té deu anys, i només té deu anys. Les decisions son vostres, i ella ha de saber quines son les normes de joc d’aquestes situacions. Heu d’explicar-li, en una conversa tranquil·la, què n’espereu d’ella quan surt sense vosaltres. Que ja veieu que s’està fent gran, però que cada cosa té el seu temps, i que no la fareu córrer ni la deixareu córrer més del que pertoca. I perquè? Perquè la estimeu i no us agrada discutir.

Pel que fa a l’hora de tornar, cal que ella sàpiga a quina hora se la espera a casa, i que si vol canviar els plans, ha de demanar permís. (pel que sembla, viu a prop de l’escola) que s’acosti, deixi la motxilla, agafi berenar i informi a l’adult de quès i perquès. Però això serà ocasional, i condicionat als horaris i al compliment dels seus compromisos (esport, activitat extraescolar, tasques a la llar), i a les dinàmiques de la família. I sense discussions, a poder ser.

Sense discussions, aquest és l’altre tema. Quan entrem en aquesta dinàmica, afegim llenya al problema, enlloc de gestionar-lo.

Quan una criatura respon com ho va fer la teva, i tu hi entres per donar les teves raons cridant més que ella, saps que allò acabarà malament. No donem la raó a ningú que ens la imposi a crits. Ens podem mostrar submisos o rebel·lar-nos, això depèn, però convençuts, no. I no reconeixem ni els nostres errors, ni les raons dels altres. És una guerra verbal, i les guerres no son bones. Ni respectuoses.

Pots trobar recursos, per a que aquestes situacions canviïn. Hi ha llibres, tallers i cursos, que t’expliquen com parlar amb els fills fent servir tècniques comunicatives per a que tot vagi millor. En sabem molt poc, d’això i t’asseguro que és molt clarificador.

Però el primer pas es la teva serenitat. I ressituar les emocions que a tu se’t desperten, quan la teva filla et respon de mala manera. Un bon consell és que no rebis els seus missatges com un atac personal cap a tu. Ella està expressant la seva ràbia, potser si. Sobretot, la seva inseguretat i la seva impotència, igual que tu, quan li respons.

Potser cal que respiris fons i t’asserenis, per a aconseguir una mica més de serenitat en ella. (Les emocions s’encomanen).

I, si la conversa deriva en discussió, vol dir que no és el moment de parlar, i això depèn de tu “Ara estem massa nervioses i no podem parlar així. No vull que acabem discutint, perquè diem coses sense pensar, que ens poden fer mal. Descansem una estona, hi pensem i després acordem com hem d’encarar això que ens passa”

I més tard, n’hem de parlar, I mentre no arribem a acords, el tema resta pendent. En aquest cas, tornarà acompanyada de l’escola. Perquè al matí no hi ha problema, no? Cedir en allò que és correcte i raonable no lesiona la nostra autoritat, ben al contrari, ens fa coherents.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 11 a 13 anys, 6 a 10 anys, Conflictes, Fermesa, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La nena té una gran ànsia d’independència i discutim…

  1. Retroenllaç: Què fer quan veus que no pots controlar la situació perquè et supera? | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s