La nena està molt enganxada al xumet

Veig que la nena (2a i mig) està molt enganxada a la pipa, no sé com li farem deixar. La seva educadora, a la llar, em va fer fixar que allà la deixa fins la migdiada, i després la torna a endreçar i no la demana. Jo li deia que amb nosaltres es diferent, que la porta tot el dia posada, i per aixó li costarà molt més. hi està molt acostumada. A mi m’han dit que és un bon consol, que per això s’hi aferren tant.

He de treure-li a la força, o he d’esperar a que estigui preparada?

Cóm creus tu que sabràs, que la nena està preparada? Si a la llar sobreviu sense, vols dir que no ho està? El que passa és que som animals de costums, a la Llar s’ha acostumat a estar desperta sense pipa, a casa encara no. Però la decisió de si li cal la pipa o no, també es vostra.

Si que és cert, que diuen que el xumet dona consol… Creus que la teva filla viu una vida tan difícil que necessita el consol d’un tros de goma a la boca? Hi ha gent diu que els consola, i vols dir que no està dient que els fa callar? Vols dir que no la fem servir de tap? Un nen sempre amb el xumet a la boca potser plora menys, però també conversa menys, o no se l’entèn.

Hi ha mares que els posen la pipa tot just recollir-los, sense que la criatura ho demani! Em deia una educadora de llar d’infants, quan li comentava.

Elas psicòlogegs diuen que els es més fàcil deixar-la si la reforcem amb que quan ella estigui prou gran ho farà. Però tu saps que a P-3, en general, les mestres no volen la pipa a l’aula. Potser serà un estímul, que ja s’haurà fet tan gran com per prescindir de la pipa. i anar al “cole” dels grans.

A vegades, que vulguin una joguina amb piles, o alguna cosa “molt de nena gran” també pot ser un estímul per superar-se. Hi ha gent que aprofita per donar-les als Reis, i que se la emportin.

Trieu la motivació que voleu, la que us resulti més propera, la que veieu més clara d’argumentar, i un cop ho decidiu, feu-ho sense dubtes per part vostra, sense caure en la trampa de patir per les nits que passareu, segurament serà menys treballós del que us penseu!

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La nena està molt enganxada al xumet

  1. Raquel ha dit:

    I si el problema és uqe es pipa el dit??????
    Té 8 a i encara es pipa el dit, nomès quan mira la tele o se’n va a dormir.
    És cert que cada vegada ho fa menys i que quan hi ha gent no ho fa mai!! No sabem com treure-li el costum.
    Se’l pipa desde que era a la panxeta, hi ha ecografíes que ho demostren, i quan va nèixer li tapàvem les manetes amb mitjons
    Despres es va fer gran i li vam foradar els mitjons perqù poguès agafar coses , i llabors es pipava tots els dits menys els que estàven tapats.
    Livam donar un xumet , per allò que és mès fàcil donar el xumet als reis , que donar-los el dit.
    Quan li vam donar el xumet als reis , es va tornar a pipar el dit!
    Ho vam deixar estar durant un temps i cap a p3 va ser ell que va demanar que li posèssim alguna cosa i res, tampoc va funcionar.
    Hem fet osteopatía, hem fet relaxacions…
    No sé, se us acut alguna cosa????

    Moltes gràcies
    Raquel i Jordi. I Arnau , que ell també té moltes ganes de deixar-ho.

    • annamaresipares ha dit:

      Hola, Raquel, tens raó, no els podem donar els dits als Reis, ens fan massa falta!
      El vostre fill ja té vuit anys, i dius que ell té moltes ganes de deixar-ho. El factor motivació és important, i, amb la edat que té, és ell qui ha de posar molt de la seva part.
      Jo parlaria amb ell i, conjuntament, establiria estratègies. Perquè que no es “pipi” el dit depèn d’ell. Si ell sap quan ho fa i se n’adona quan ho fa, li és més fàcil de deixar de fer-ho. És ell, quan es trobi amb els dits a la boca, que els ha de treure. Entendre que és un gest que té automatitzat, que encara no controla, potser.
      Els dits aniran a la boca, d’acord, però tu ets l’amo dels teus dits, per treure’ls. aportar-li confiança en ell i en les seves capacitats. Pensar estratègies i objectius abastables: Marcar-se un dels moments com el primer objectiu a aconseguir. (jo començaria per les estones de tele), potser la pot mirar rosegant un pal de regalèssia…
      Heu fet molts esforços tots tres, en aquest conflicte, val la pena que valoreu si hi doneu massa voltes, si valoreu cada dia el tema, si el consolideu centrant gran part de la vostra atenció en ell. Si pare o mare el viviu com un fracàs vostre o del vostre fill, que no ho és.
      Traspassar la vostra confiança en ell i les seves capacitats en aquesta situació, es incrementar la seva autoestima i la seva força i motivació per resoldre allò que no li agrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s