I si el problema és que es pipa el dit??????

Té 8 a i encara es pipa el dit, només quan mira la tele o se’n va  a dormir.

És cert que cada vegada ho fa menys i que quan hi ha gent no ho fa mai!! No sabem com treure-li el costum.

Se’l pipa des que era a la panxeta, hi ha ecografies que ho demostren, i quan va néixer li tapàvem les manetes amb mitjons

Després es va fer gran i li vam foradar els mitjons perquè podés agafar coses , i llavors es pipava tots els dits menys els que estaven tapats.

Li vam donar un xumet , per allò que és més fàcil donar el xumet als reis , que donar-los el dit.

Quan li vam donar el xumet als reis , es va tornar a pipar el dit!

Ho vam deixar estar durant un temps i cap a p3 va ser ell que va demanar que li poséssim alguna cosa i res, tampoc va funcionar.

Hem fet osteopatia, hem fet relaxacions…

No sé, se us acut alguna cosa????

Hola, Raquel, tens raó, no els podem donar els dits als Reis, seria una cavalcada una massa gore!

El vostre fill ja té vuit anys, i dius que ell té moltes ganes de deixar-ho. El factor motivació i auto-motivació és important, i, amb la edat que té, és ell qui ha de posar molt de la seva part.

I si ho viu com un repte a ell mateix, l’estimularà molt més que si ho viu com un obstacle insalvable. Tothom ho deixa de fer, com a mínim despert. Ja arribarà el seu moment, quan ell s’hi posi.

Jo parlaria amb ell i, conjuntament, establiria estratègies. Perquè que no es “pipi” el dit depèn d’ell. Si ell sap quan ho fa i se n’adona quan ho fa, li és més fàcil de deixar de fer-ho. És ell, quan es trobi amb els dits a la boca, que els ha de treure.

Entendre que és un gest que té automatitzat, que encara no controla, si és que el vol controlar, que té avantatges i inconvenients, (feu-ne un llistat, potser).

Els dits aniran a la boca, d’acord, però tu ets l’amo dels teus dits, per treure’ls. Aportar-li confiança en ell i en les seves capacitats. Pensar estratègies i objectius abastables: Marcar-se un dels moments com el primer objectiu a aconseguir. (jo començaria per les estones de tele), potser la pot mirar rosegant un pal de regalèssia, una pastanaga…

I deixaria de estar a sobre d’ell, mirant, avisant, recordant…millor estar al cas des de la distància i el respecte al procés que ell està fent.

 Heu fet molts esforços tots tres, en aquest conflicte, val la pena que valoreu si hi doneu massa voltes, si valoreu cada dia el tema, si el consolideu centrant gran part de la vostra atenció en ell. Si pare o mare el viviu com un fracàs vostre o del vostre fill, que no ho és.

Traspassar la vostra confiança en ell i les seves capacitats i en el seu poder en aquesta situació, es incrementar la seva autoestima i la seva força i motivació per resoldre allò que no li agrada.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Comunicació, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a I si el problema és que es pipa el dit??????

  1. Raquel ha dit:

    Hola!
    Hem aprofitat que estem de vacances, els horaris són mès relaxats i hem probat de donar-li una pastanaga, i…Ha funcionat! Ell està content, nosaltres no li vam dir que ho feiem pel tema del dit , però ell sol se’n ha adonat que no se’l pipa tant, a estones el que fa es posar-se un penjoll a la boca …a estones menja un xiclet… a estones una pastanaga, però de mica en mica,ho està deixant.Estem molt contents! Ara toca vigilar que no canvii el dit pel penjoll jejejje però em sembla que anem per bon cami!

    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s