Com el podem ajudar, si fa els dibuixos molt “de nen petit”?

“La tutora d’en Manel (5anys) m’ha comentat que per la seva edat , no te clares les parts del cos, o mes ben dit l’estructura, i així ho mostra amb els seus dibuixos , una mica infantils, i amb els cossos molt “de nen petit” Com el podem ajudar? Si a l’estiu li fem fer classes de dibuix, pot millorar? Cóm l’estimulem? Em preocupa si això li pot fer més difícil aprendre a escriure…”

 Sense conèixer en Manel, comprendràs que el que et digui és molt general, qui el coneix és la seva tutora. Ella i l’equip de l’escola son les que et poden orientar i aportar-te suggeriments o consells per a que t’ocupis, si l’has de ajudar, més que no et quedis només amb la preocupació.

La canalla creix globalment i al seu ritme, i el conjunt dels seus aprenentatges d’ara son els fonaments dels seus aprenentatges posteriors.

Quan una criatura dibuixa ens dona molta informació del seu desenvolupament maduratiu.

Representar imatges, objectes, éssers vius en el pla d’un paper no només requereix habilitats manuals. Darrera hi ha un procés d’abstracció, un mecanisme de representació, que té molt a veure en la integració de les formes bàsiques del seu entorn.

Però la descoberta de l’entorn es fa des d’un mateix,  i amb la integració de la informació que aquesta descoberta aporta.

Per això penso que més que anar a classe de dibuix el que cal es afavorir situacions estimulants, que l’ajudin a posar a prova i descobrir la “forma” del seu cos, però sobretot, les seves possibilitats. L’estiu és un bon temps, per a tot això. Sortiu a la natura, nedeu, passegeu per terreny irregular, pugeu i salteu marges, empaiteu espiadimonis al costat d’una riera…

I jugueu a pilota. Amb les mans i amb els peus, la direccionalitat i la lateralitat (dreta/esquerra) son uns dels aprenentatges que ha d’integrar per a l’aprenentatge de la escriptura.

I mentrestant, estareu jugant i compartint amb ell. I això estimula, no saps tu quant!

I incrementa la seva seguretat, en ell mateix, en els seus moviments, en les seves capacitats.

Afavoriu la seva seguretat i la seva autonomia donant-li ocasions per a que us ajudi, encarregat d’ajudar a parar i desparar taula, de buidar la rentadora… doneu-li espai per demostrar el que sap fer, per sentir-se capaç. I si trenca un got, ajudarà a escombrar els vidres, i aprendrà que ha de fer-ho amb més compte, i que els vidres tallen i son perillosos, i que els hem de collir perquè no volem que ningú es faci mal… Aprenentatges significatius no només del cos humà, també la consciència, el compromís, la empatia…

I per la capacitat d’abstracció i representació, converseu, sigueu observadors i curiosos, expliqueu contes i històries, féu  memòria de dies passats, jugueu a endevinar, canteu i apreneu les lletres, descobriu algun recull de poemes a la biblioteca… Podeu afavorir la riquesa i varietat del dibuix amb un joc que es diu “pensem”: “Vull fer un dibuix, tanco els ulls i penso: Vull fer una vaca. Què té una vaca? Una panxa grossa! I unes banyes! Estan volant, les banyes? No! Al cap! Ah, així que té panxa i cap… alguna cosa més? Potes! Ah, si, per caminar. I cua! La veus? Si! És marró com la del prat de ca la Nuri!”

I si li queda temps, un taller de plàstica és una bona activitat, en aquesta edat.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, aprenentatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s