El meu fill s’està tornant molt antipàtic amb la gent poc coneguda

El meu fill (19 mesos) s’està tornant molt antipàtic amb la gent poc coneguda o desconeguda. Poques vegades fa rebequeries, però quan el saluden o volen d’agafar-lo a coll arqueja l’esquena i fa una rebequeria. A la Llar està bé, tot i que és una mica tímid, però voldria saber com puc ajudar-lo per a que faci un canvi i sigui  més sociable, no vull que tingui por de la gent.

 Els nostres fills van passant diferents etapes, a mida que van creixent. En moltes ocasions no fan exactament allò que a nosaltres ens agradaria. I sovint entrem llavors en lluites de poder,  volem obligar-los per força a fer el que no estan preparats per fer.

Si rebutja que l’agafi a coll la gent poc coneguda, deu ser per que no s’hi sent segur, no tan segur com quan està amb tu o el seu pare. (I això és molt normal, en aquesta edat)

Aquesta seguretat l’anirà adquirint amb la experiència. Però amb experiències plaents, amb la complicitat del joc i de les mirades, amb el costum.

 Cal donar-li temps i seguretat. Oferir oportunitats de relació, però sense forçar el contacte, permetent que ell faci els avenços, no imposant-los per força.

Com que nosaltres volem tenir uns fils “encantadors”, potser ens neguiteja que no acceptin als coneguts que els volen fer “festes”, ens sembla que perden “punts”. I volem forçar la situació. “Fes-li un petó a la Senyora Maria, va no siguis així, si la senyora Maria t’estima molt…” I ells, que a la senyora Maria no la coneixen, no s’hi senten segurs encara,  i es volen refugiar amb nosaltres, els seus adults de referència.

 En aquesta edat, és difícil trobar una estratègia per a girar la situació de rebuig que no sigui deixar temps, deixar que observi la senyora Maria, que la vegi parlar amb la seva mare sense que la mare s’espanti, que la vegi riure, s’acostumi a la seva veu i el seu gest. Tranquil·litzar-lo per a què s’adoni que no hi ha perill. No obligar-lo a estar en braços aliens si ell no vol.

Acumulant experiències positives  anirà aprenent que els altres no són una amenaça, sinó tot el contrari.

Així que no hi ha molt que puguis fer perquè ell canviï, i segurament, més que canviar el que ha de fer és seguir madurant, fent el seu procés de descoberta, integrant  les seves seguretats, trobant en tu la seva aliada i la font de la seguretat necessària per obrir-se als altres. És així com ens fem sociables, integrant el plaer de compartir.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, Comunicació, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El meu fill s’està tornant molt antipàtic amb la gent poc coneguda

  1. Raquel ha dit:

    Hola,
    a casa no sóm gaire amants del càstig , però a vegades es fa indispensable, i és just en el moment en qeu hem d ecastigar/rondinar al meu fill de 8a , aquest es posa a la defensiva en plan orgullós, no baixa del burro es tanca en si mateix i ens diu que no tenim raó, es posa violent ,fins i tot h foradat una porta,i no entra amb raó.Després li passa i com si res torna a ser el nen carinyós i atent . Tot i que li costa un esforç monumental demanar perdó a les persones que pot haver ofès.Em comença a preocupar que no sigui capaç d’asumir que ell també s’equivoca i que no passa res. Tots ens equivoquem , però sembla que a ell l’error el sobrepassa i no se com ajudar-lo.

    Moltíssimes gràcies…aquest bloc m’obre moltes vegades els ulls.

    Raquel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s