Què en fem de les seves notes????? Què hem de fer ara?

La família de la Clàudia no sap què fer. Resulta que a la seva filla li han quedat dues assignatures pel curs vinent. L’han passat a 3er d’ESO. No saben si castigar-la a l’estiu, si posar-li un professor particular, si deixar-ho estar i ja aprofitarà millor l’any vinent i farem un placatge des de l’inici, si limitar-la en les sortides durant l’estiu,…

És un bon dilema. Què fer davant dels suspensos dels nostres fills?

No és fàcil ni hi ha una única fórmula i dependrà de cada cas i de cada situació. I sobretot dependrà d’ells mateixos, els fills, com ho viuen i com ho veuen!.

  • primer de tot és bàsic implicar-los en la lectura i reflexió d’aquestes notes, i d’aquest “cates”  i “aprovats”.   És la nota que et mereixes?

Aquí veiem si la percepció del nostre fill respecte a la seva nota és igual, superior o inferior a les expectatives que ell te i a la valoració del seu esforç .  Això és important, ja que ell pot dir que si que s’ho mereixia, encara que hagi suspès perquè ell sap que  no s’hi ha esforçat o no ho entenia… valoració real. O dir que  no, que ha suspès perquè ells han volgut, que ell ha fet tot el que els profes li deien i al final no l’han aprovat! …pilotes fora;  o també pot dir,  “jo m’hi he esforçat molt però l’examen em va anar fatal no ho entenc” ( em cal ajuda amb aquesta assignatura) …

QUÈ MÉS PODEM PREGUNTAR?:

–          què há passat?

–          estàs  content de la nota?

–          és la nota que et mereixes? Si o no

–          creus que t’hi has esforçat prou?

Fixeu-vos que tota aquesta bateria de preguntes van encaminades a discernir dos aspectes bàsics :

  • depèn o no depèn de tu que aprovis ?

–          si la resposta  aquí és que no depèn d’ell sinó que el profe li te mania, que l’assignatura és molt difícil, que …. l’atribució del culpable és fora,… caldrà treballar-ho des de dues vessants.

1. Si aprovar o no depèn dels altres ho tenim pelut, ja que aleshores no som nosaltres qui governem el vaixell. Aquesta atribució la podem neutralitzar des d’un argument poderos:       que a la vida les coses no són de color de rosa, sovint ens podem trobar amb persones que s’interposen al nostre camí o ens el fan difícil (aquí podem empatitzar fàcilment perquè de segur que com a pares i mares tenim molts testimonis per fer-li entendre!),  per tant aquest profe,  aquesta assignatura és un entrenament per la vida!

2. Si la causa externa no la podem canviar haurem de canviar nosaltres d’estratègia:  què puc fer?,  fer-li la gara gara?, entregar-li els treballs a pes encara que no  ens sembli just?, estudiar exactament les paraules que ell vol que li contestem?, entregar-li les presentacions de la llibreta amb boli blau i boli vermell,…?  Sigui el que sigui, ens ho podem plantejar com un repte i superar-lo…   o  amargar-nos la vida.  A vegades les coses no són com nosaltres voldríem, la vida no és justa, la natura no és justa… els lleons es mengen les gaseles! (… això ja se que és NO és políticament correcte, però com a docent , els professors també som humans i ens podem equivocar! Llàstima que a voltes siguem tant corporativistes que ens costi de reconèixer-ho!)

  • Què  puc fer-hi? Quines son les meves capacitats i les meves limitacions en aquest terreny? Plantejar una estratègia a seguir.

–          què creus que ha fallat?   com ho pots superar?

–         i  les que HAS APROVAT,  què has fet de diferent per tirar-les endavant?

–          què necessites ? més temps ? més esforç ? ho pots fer sol o et cal ajuda ?

–          si creus que no hi has dedicat prou temps, creus que ets capaç tu sol de gestionar-te el temps o t’hem d’ajudar ?  Creus que pots controlar tu sol el temps de facebook i de joc a l’ordinador o potser et donem un cop de mà ? Creus que potser feies massa coses fora de l’escola i hauríem de deixar alguna activitat el curs proper i en funció de com vagi el primer trimestre ho replantegem?

–          amb què et podem ajudar els pares?

Tot plegat, a partir dels 9 anys,  ens ajudarà a fer un camí interessantíssim en l’educació dels nostres fills…  el camí de responsabilitzar-me dels meus actes o els dels altres, saber orientar-me vers els resultats i les solucions i no tan sols  vers els problemes. Saber establir estratègies, saber demanar ajudar, saber valorar les meves capacitats….

Tot allò que vingui de fora, restringir sortides, caps de setmana, professores particulars, càstigs  sense ordinador, serà viscut probablement com a càstig punitiu… i  sovint generarà ràbia contra els pares…. Mentre que entrar en el procés anterior implica entrar en el terreny de les conseqüències lògiques, raonables i  assumides per pares i fills.

Per últim, això no s’improvisa… com sempre us diem, com més aviat comencem a treballar el terreny de les responsabilitats dels nostres fills, més fàcil serà a l’adolescència raonar i pactar amb ells… I en el terreny dels estudis val a dir que potser és dels pocs on, aprovar o no, estudiar o no,  voler aprendre o no , en darrera instància depèn absolutament d’ells!

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s