Vull que això la estimuli per a fer-ho millor…

Jo li dic “mira el teu germà (3a), és més petit i ja s’ho ha acabat, ell si que es farà gran!”, A mi em sembla millor parlar d’allò bo, ni que sigui de l’altre, que no de lo dolent, que es que ella (5a) no s’acaba el sopar.

Jo vull que això la estimuli per fer-ho millor i demostrar que és més gran que el seu germà… Vaja, que es “piqui”, tot i que veig que li costa…”

Tens raó, sempre és millor parlar d’allò bo, però si allò bo es de l’altre, no té el mateix efecte en mi que si parlen de mi.

Si jo només escolto aquesta frase,  percebo que a mi m’estan ignorant. Com que no ho faig bé, no soc ningú. Si no em sento reconegut es desperta la meva inseguretat.

I tot sovint la inseguretat  fa que les nostres conductes o sensacions derivin cap al victimisme, o el desafiament, la competitivitat, la ràbia… en l’intent de recuperar la parcel·la d’atenció que sentim arrabassada.

 Entenc la estratègia del que “es piqui” per a estimular-la a millorar. No tinc clar, però, que sigui “joc net”, A mi no m’agradaria, que la fessin servir amb mi.

El que sembla és que no funciona. Si a ella li costa, potser és que no li arriba, o que li provoca sentiments contradictoris. Si no funciona, millor pensar-ne d’altres.

Però si el petit ho fa bé, també se l’hi ha de reconèixer, és clar, no espatllarem una cosa per arreglar l’altre. Cada fill té la seva necessitat de la parcel·la d’atenció en positiu que abans parlàvem.

Sempre podem felicitar objectivament, sense comparacions. A parvulari felicitem molt, funciona “Et felicito molt perquè ja has acabat la truita i has fet servir molt bé la forquilla” I pot passar que ella et digui: “I a mi, que no em felicites?”Quan t’acabis la truita, et felicitaré” No “pica”, però desperta reptes de superació personal, no per sobre de l’altre, si no més amunt del meu límit actual.

Com seria això mateix però amb l’objectiu ocult de “picar” amb l’altre? Quan les normes son que el primer guanya. Entre ells es natural el joc de la competició, no cal que nosaltres ens hi recolzem per a educar.

 La felicitació és generosa i adreçada a tot el que compleix la missió. I no es promet ni es negocia, es diu quan cal, i prou. Si no, no és sincera, i això es nota. No fa el mateix efecte.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, Comunicació, Fermesa, Gestió emocional, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s