Es torna fer pipi al damunt constantment

Just quan hem volgut celebrar que ja havíem superat el treure els bolquers de dia, ell (2a) ha fet un canvi bastant desagradable. Es torna fer pipi al damunt constantment sense avisar. Primer pensava que s’havia despistat un dia i prou però ara ja fa una setmana i jo estic totalment perduda. No se quina es la reacció correcta. Pot ser que ho faci expressament per cridar atenció? L’he enxampat moltes vegades com s’ho esta observant…..quant està poc vestit es mira com es mulla la roba…..com surt el pipi del penis….com es crea la bassa…..i sembla que s’ho passa be….

 Segur que s’ho passa bé, veient i notant com baixa i fa la bassa el pipi, experimentació pura, està calentet, fa pessigolletes, i a terra passa com quan plou.

A ell no li passa pel cap el mateix que a tu: Més roba bruta, fregar, la pudor, …quan s’acabarà això? Una setmana son molts pantalons, però tampoc és tant de temps…

Els aprenentatges van seguint el seu procés, amb passes endavant i cap enrere fins a consolidar-se. El teu fill aprèn experimentant, i, per controlar, necessita fer-se conscient de les sensacions del seu cos.

A més, moltes criatures, quan sembla que ja estan assolint l’hàbit de la contenció del pipi de manera inconscient i conscient, fan un temps de retrocés fins que l’hàbit es consolida. 

Això no vol dir que tu ho celebris. Quan a ell se li escapi el pipi, cara seria, no renyar-lo, millor cara de decepció, quina llàstima, encara s’escapa. I au, a fregar i canviar-se. Que es tregui ell la roba bruta, tu l’ajudes en allò que ell no pugui, però si pot, que ho faci ell. Tu vas fent i ell ha d’estar allà, tu, seria i callada, no hi ha bon rotllo, però tampoc renyem.

Ell ha d’ajudar i no es pot fer res més fins que tot estigui net i arreglat. I al final es passa pel vàter i li diem que el papa i la mama i els nens grans ja saben fer-ho al vàter, que ell també ho ha d’aprendre. I que ho pot fer, i serà molt gran i la mama i el papa estaran molt contents. I quan tinguis pipi m’ho dius, i així tindràs temps de fer de nen gran. (o el que et surti però fixa’t que et poso un exemple en positiu, sense nervis, ni ràbia, ni amenaces, càstigs, retrets…)

I el pipi fa pudor (compte, sense riure, que això de la pudor, ja sabem què passa), però un dia, fer-li olorar els pantalons un cop s’han assecat i ensenyar-li que el pipi fa pudor, es brut, i per això ho fem al vàter.

Ja veus, Paciència, constància i serenitat. Saber valorar els avanços i no espantar-se quan hi ha un dia dolent, i quan t’adonis, s’haurà acabat el procés de manera natural.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s