No en fem un gra massa, amb la seguretat?

Al pati d’una Llar d’infants hi ha un raconet amb plantes aromàtiques, plantades en dues jardineres de fusta, grosses i estables. Em va alegrar, quan les vaig descobrir, m’entristeixen els patis desèrtics. Xalaria, si els hi pogués dir jardí.

A la porta, algú m’explica que s’ha plantejat la possibilitat de retirar-les, perquè els nens es poden fer mal, si es donen un cop, o s’enfilen, o amb els palets…

No en fem un gra massa, amb la seguretat?

 Els nens que han gaudit d’un jardí com a pati d’escola acostumen a tenir-ne un gran record. Conec una llar d’infants que pot oferir un “bosquet” autèntic, privat i adaptat amb cura, al costat del pati convencional. Allà la mainada gaudeix del contacte amb la natura i de la descoberta en estones controlades i segures en el marc del que és previsible. I no passa mai res, em van dir.

Les branquetes poden esgarrapar? No posarem rosers, ni cactus, es clar! Però podem salvar les criatures de totes les branquetes de romaní del mon?

I enfilar-se i caure: Els nens s’enfilen quan el seu cos ja ha madurat prou per fer-ho, i sense pràctica no es perfecciona la tècnica. A més enfilar-se permet descobrir què hi ha més enllà… I caient també s’aprèn a no caure. Una jardinera! No res de l’altre món.

 La prevenció dels accidents es important, sabem què fer amb els endolls, les escales, els productes tòxics.

I tot això ho hem de fer… per poder estar tranquils de que ho hem fet. Per poder viure més tranquils.

I no patir tant. Tots els nens i nenes s’han fet un “nyanyo”, o un trenc, i tot sovint, entre les cames de la mama i de l’avi, en situacions absolutament imprevisibles, inevitables.

Pensar sobre això és interessant: quan patim molt pel que pot passar podem estar patint cada dia, i molt!

Si no patim tant,  patirem pel que és real i ens pertoca, que ja n’hi ha, i ve quan toca.

Perquè quan passen les coses veiem que no son aquelles per les hem estat patint.

I que ens han ocupat tan de temps i tant d’esforç. La llàstima es que quan arriben ja ens troben cansats.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No en fem un gra massa, amb la seguretat?

  1. Xènia ha dit:

    Jo crec que hem arribat a un punt que les mestres no es preocupen tan pel mal (o poc mal) que es poden fer els nens, sinó en el que diran els pares si el nen s’ha esgarrinxat o s’ha fet mal amb algun element de l’entorn escolar. Entenc i comprenc la posició de les mestres, i m’entristeix que la societat hagi arribat a aquest punt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s