Parlarà algun dia?

Al meu fill petit (2a i 9m) li han posat drenatges a les orelles perquè tenia una pèrdua auditiva important per culpa dels mocs i les otitis, i això li dificultava l’aprenentatge de la parla perquè no li permetia establir els codis del llenguatge correctament.

 Ell ho aprenia tot visualment i es comunicava amb gestos i mirades: si volia un iogurt primer agafava un tamboret, el col·locava davant la nevera, s’hi enfilava i intentava agafar-lo; si no podia, llavors et venia a buscar i agafant-te de la mà t’indicava el iogurt que volia; en última instància intentava dir el que volia.

 Ara mateix, després de dos mesos d’operar-lo,  li costa molt reproduir alguns sons (sobretot la “i” i la “u” ) i diu moltes coses però tot li sona més o menys igual. I continua utilitzant el llenguatge com a últim recurs i a vegades fa com un posat de despistat, com si allò no anés amb ell, com si estigués desconnectat.

Moltes criatures d’aquesta edat tenen aquest problema, i els drenatges son efectius. A una bona amiga li van fer als 40 anys, ella em va saber explicar la diferència entre l’abans i el després, i el plaer i l’alliberament que aquesta petita intervenció li va representar. El que et vull dir que esteu en el bon camí, I tan sols fa dos mesos!

El teu fill ha estat remenant una informació limitada, No sentir-hi bé fa que el cervell no pugui rebre tota la informació que necessita per a integrar i consolidar l’aprenentatge, ha dificultat la imitació i la comprensió. vaja que li costa aprendre a parlar. Però ho pot fer, ara ha de consolidar un aprenentatge que no ha pogut fer abans.

Bones notícies: segons la neurologia pediàtrica, el cervell és molt flexible en la primera infantesa, i és modelable per la experiència i l’aprenentatge.

I potser l’haureu d’ajudar, jo valoraria un suport logopèdic tan aviat com es pugui, és important recuperar el temps perdut.

Que no ha estat perdut, però! El més important és que el teu fill s’ha estat comunicant, ha trobat la seva manera de “parlar”, adaptativa a les capacitats amb que, en aquell moment, podia comptar. És un nen molt espavilat!

I si dius que et preocupen algunes vocals, vol dir que està començant a parlar, però continua fent servir l’eina de comunicació amb la que s’ha espavilat, i molt bé, fins ara. Quant ens costa a nosaltres introduir hàbits nous, deixar costums integrades? En aquests moments el gest es allò “natural” per a ell, la paraula l’aprenentatge en marxa.

També dius que “diu moltes coses però tot li sona més o menys igual”, dóna-li temps i ocasions d’aprendre des del gaudi i el joc. Està en una edat molt bona, per això. I recorda que aprenem per repetició també:

Per a afavorir l’escolta atenta és recomanable escoltar música, jugar a jocs de falda i els contes i les cançonetes senzilles i repetitives que s’acompanyen amb gest, però també anar a un bosc a seure i escoltar a qui hi viu, o anar a la platja, a escoltar onades i gavines…

I conversar i fer broma, i gaudir de tot el que va aprenent. Però des del suport, no des de la pressió. Perquè la pressió genera estrés, i l’estrés no es bo per als aprenentatges.

https://orientarfamilies.wordpress.com/2010/12/10/el-nen-parla-poc-sobretot-assenyala/

No sé si has vist aquesta entrada, penso que et pot ajudar.

 

Teniu més informació a:

https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/02/19/parlara-algun-dia-2/

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, aprenentatges, Comunicació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Parlarà algun dia?

  1. Retroenllaç: Parlarà algun dia (2) ? | Orientar famílies: prevenir conflictes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s