Al meu fill petit (2a i 9m) li han posat drenatges a les orelles perquè tenia una pèrdua auditiva important per culpa dels mocs i les otitis, i això li dificultava l’aprenentatge de la parla perquè no li permetia establir els codis del llenguatge correctament. Ell ho aprenia tot visualment i es comunicava amb gestos i mirades: si volia un iogurt primer agafava un tamboret, el col·locava davant la nevera, s’hi enfilava i intentava agafar-lo; si no podia, llavors et venia a buscar i agafant-te de la mà t’indicava el iogurt que volia; en última instància intentava dir el que volia. Ara mateix, després de dos mesos d’operar-lo, li costa molt reproduir alguns sons (sobretot la “i” i la “u” ) i diu moltes coses però tot li sona més o menys igual. I continua utilitzant el llenguatge com a últim recurs i a vegades fa com un posat de despistat, com si allò no anés amb ell, com si estigués desconnectat.
Certament ho tinc molt present! Als tres anys un del membres de la meva família parlava com en “PINGU”. La millora amb els drenatges va ser molt bona. El tema dels mocs a les orelles fa que els sons no puguin fixar-se: avui sento un so i demà s’assembla més a un altre.
Depenent de l’edat sovint cal una mica de reeducació logopèdica, bàsicament per fixar els sons i treballar la discriminació auditiva, sempre i quan, no hi hagi res més associat. A voltes també pot passar que els mocs han fet acostumar el nen a respirar per la boca més del que toca i cal fer exercicis de reeducació de la respiració nassal.
Pot passar també que el nostre fill s’hagi acostumat a la mímica o a les respostes ràpides nostres i els hi faci una mica de mandra gastar més saliva de la que estaven acostumats.!
Comentar-vos també que dins de la xarxa, existeixen els el CDIAP que atenen els nens entre 0-5 anys per dificultats de llenguatge, maduratius, de relació, etc. A vegades alguns CDIAPs poden atendre aquest casos. Al CDIAP hi podem anar trucant i demanant hora nosaltres mateixos i demanar que ens facin una valoració. També hi podem anar derivats per la LLar d’Infants, derivats per l’escola, derivats pel pediatre o amb relació amb el EAPs.
Dins d ela xarxa pública, com a recurs existeixen també els CREDA que són serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits:
- alumnat i famílies;
- centres i professorat;
- zona educativa.
Es tracta d’un model d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials i al seu entorn, propi de Catalunya. Actualment hi ha 10 CREDA, cadascun amb una zona d’actuació àmplia, generalment coincideix amb un Servei Territorial.
Algunes pautes de llenguatge per ajudar-ho des de casa.
SIGNES D’ALARMA (M. Lluïsa Verdú)
De 24 a 36 mesos:
- Als 24 mesos: s’entén menys de la meitat del que diu.
- Als 24 mesos el nen no assenyala les parts del seu cos.
- Als 24 mesos el nen no combina paraules en frases.
- Als 30 mesos el nen no comprèn el significat de: FORA, DINS, DARRERE, DAVANT.
- Als 30 mesos el nen no fa servir frases curtes.
- Als 30 mesos el nen encara no pregunta: ON, PER QUÈ, QUÈ.
- Als 36 mesos la família del nen no entén el discurs d’aquest.
3 anys:
- absència d’intenció comunicativa. El nen no “compensa” el seu retard del llenguatge
- absència d’argot espontani
- no comprèn ordres senzilles
- no construeixen enunciats de 2 -3 paraules.
Què poden fer els pares?
Comunicar-nos molt amb ell des nadó: parlar-li, cantar-li, animar-lo a imitar sons i gestos.
1. Llegiu contes des els 6 mesos. Cercar llibres amb il · lustracions que el nen pugui mirar, imitar i tocar textures. A mesura que vagi creixent, demanar que assenyali imatges i les anomeni. Continuar amb poemes que rimen i contes que permetin predir el que passarà.
2. Aprofitar les situacions quotidianes: nom productes de supermercats, assenyalar objectes de la casa, fer notar els sons que produeixen. Fer preguntes i mostrar-se atent a les seves respostes. Utilitzar un vocabulari senzill, però no un llenguatge infantil.
3. Completar les frases o els noms que ell diu: galeta? El pare pot contestar: vull 1 galeta per esmorzar. Aigua? (…) em dones 1 got d’aigua?
4. Escoltar música, especialment cant gregorià i Mozart. Equilibra l’audició i les emocions.
Teniu més informació a
https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/02/12/parlara-algun-dia/
Retroenllaç: Parlarà algun dia? | Orientar famílies: prevenir conflictes