I si em diu tonta, què faig?

Ara el nen (4a) quan s’enfada, em crida Tonta! A mi no m’agrada i li dic, però ho torna a fer. L’altre dia, quan va passar, vaig pensar… Ara que faria, l’Anna? Li has de preguntar… I si em diu tonta, què faig?

Quan una criatura d’aquesta edat s’enfada, (que s’enfada, com tothom), no té gaires recursos per expressar la seva ràbia, per canalitzar-la o millor, per processar-la. Explota amb un “Ets tonta” i no sap explicar un “Estic enfadat per…”.

Ja ho aprendrà? Si, sobretot si li ensenyem, si li mostren en la nostra manera de comportar-nos, i l’ajudem a posar paraules al que està sentint.

I jo també l’informaria cada vegada que passés de que no accepto que em digui tonta, i que si insisteix, no l’escoltaré.  Però també li diria alguna cosa com: “Ja ho veig que estàs enfadat per ….. igualment no pot ser, si vols en parlem… o en parlarem quan estiguem tranquils, o si vols et consolo, i  si no vols, ja m’espero. “ (Tot alhora no, eh?, Això dependrà de la criatura i el moment..)  i pot ser útil oferir distracció o una oferta raonable, però si la rebutja, no insistir.

Si cal, jo respectaria que estigui emmurriat una estona, mentre no faci res d’allò que jo cregui que no ha de fer.  (Recordes?: La seva integritat personal, el respecte a les altres persones i el seu entorn)

I mentre estigui molt emmurriat, el deixaré tranquil, no li aniré al darrera amb ofertes encisadores per a que se li passi el mal humor, quan ja s’acabi, la vida continuarà. Fins i tot ha de veure que continua, mentre ell es dona un temps mort. Per què? Per no donar-li més transcendència de la que té, per que no es converteixi en, potser, el fet més significatiu del dia, allà on rep més atenció.

I si necessita plorar, plorarà.  I el plor és una descàrrega, que ajuda a processar la tensió de la frustració. I quan necessiti consol per tancar, estarem allà… I no em quedaria encallada aquí… Acabaria amb un “Ja està? Doncs au, un petó, et moques (o moquem, si encara no en sap) i anem a…. i distracció, i desconnectar del que ha passat…

És important cóm l’adult viu el conflicte de i amb la criatura, què hi aporta: Tensió, dubte, inseguretat, por, neguit.. O serenitat, seguretat, confiança, acolliment, afecte, respecte i dignitat. I esperit conciliador i constructiu, però des del control de la situació.

El mateix passa si entrem en polèmiques, verbals si et fixes en famílies amb mainada una mica més gran que el teu,  ho veuràs. I si hi vols pensar una estona, tens aquestes altres entrades, que penso que et poden interessar:

https://orientarfamilies.wordpress.com/2010/10/26/no-hi-ha-manera-es-posa-feta-una-fura-cridant-i-xisclant/

https://orientarfamilies.wordpress.com/2010/10/13/ets-tonta-i-no-m%e2%80%99estimes/

https://orientarfamilies.wordpress.com/2010/10/18/i-per-que-ara-ens-hem-de-discutir-tant/

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Conflictes, Fermesa i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s