El canvi a la seva habitació també ens ha anat molt be

El canvi a la seva habitació( 2a) també ens ha anat molt be. Vam anar tots tres a comprar la nova habitació de “nen gran” i per l’aniversari li vam regalar les eines de fusta per ajudar a muntar el seu llit. No semblava que li fes gaire il·lusió però s’ho va passar molt bé.

Li vam posar les seves joguines i vam començar amb alguna migdiada i ara tornant de vacances vam aprofitar l’eufòria de tornar a casa i veure totes les seves coses per proposar-li que comencés a dormir en els seu nou llit. Ens ha sortit molt be. Hi dorm cada nit …hi va ell sol i aguanta dormint fins les 6h. Després ve sol o ens l’emportem al nostre llit per dormir una mica mes i ja esta, tots contents. Esperem que duri!

I tant, que durarà, pel que dius, ja està normalitzat. I tanta por que us feia! Sovint aquestes decisions que posen a proba la capacitat d’autonomia de les nostres criatures ens fan una gran recança, tenim por de que la criatura hi pateixi, i mentrestant, estem patint nosaltres i transmetem la nostra inseguretat a ella. Dubtem, li donem una transcendència que dificulta els canvis. La nostra seguretat i la nostra confiança i afecte  seran el referent per a que visquin els canvis com el que son, canvis, si, diferent, si, Traumàtic? No cal!

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Gestió emocional, Hàbits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El canvi a la seva habitació també ens ha anat molt be

  1. Xènia ha dit:

    Nosaltres acabem de fer el mateix pas amb el petit (16mesos) i la veritat és que ha estat molt positiu, ja que hem allargat els sons, i fins i tot alguna nit l’hem fet d’una tirada! Esperem que la tornada a la feina, no ho destaroti tot! Traumàtic per ell no ha estat gens, perquè no és que la cosa hagi canviat massa per ell… la mare el segueix ‘rescatant’ quan es lleva de nit! Però per la mare ho ha estat un xic més, ara ha d’anar més lluny a rescatar-lo! jaja Una abraçada! Enhorabona pel blog!

    • annamaresipares ha dit:

      Que s’adormin al seu llit és el fonamental, si no es desperten, ja fan la nit complerta!
      I acompanyar-los, explicar conte, la cançoneta i invertir en què aquesta estona sigui agradable per deixar un record dolç que bressoli l’inici del son… I si després es desperta, doncs ja farem… Tard o d’hora la mainada estabilitza el son i dorm la nit sencera!
      Merci Xènia, per ser-hi!

  2. Glòria ha dit:

    Nosaltres vam començar el primer dia de les meves vacances. A casa estàvem a l’espectativa per veure com aniria i a tots ens va sorpendre que fos tan fàcil. El vaig acompanyar a dormir, vam explicar un conte i em vaig estirar amb ell al seu llit fins que es va adormir, després me’n vaig anar i allà es va quedar ell. Es va despertar una vegada a mitja nit, hi vaig anar i ho vam repetir (sense conte). A l’endemà em va venir a buscar a la meva habitació tan content! Ja fa més d’un mes!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s