Si el pare o mare perden el control de manera controlada

També crec que de vegades, no hi ha altra manera de forçar una reacció en la mainada d’altra banda necessària i beneficiosa. Si el pare o mare perden el control de manera controlada, i el piquen, el nen també veu que els ha tret de polleguera. Això sí: poques i ben donades. L’excepció per les ocasions de desesperació.

No estic d’acord en que no hi hagi altra manera. La criatura pot veure que està traient de polleguera al seu pare abans de que aquest li doni la plantofada. I el pare també s’ho nota. Per què cal deixar-se anar?

“Perdre el control”  i “de manera controlada”  és molt relliscós, no? On és el límit?

Què aprèn, la criatura, amb això? Que quan un adult s’enfada (molt, si vols), pica.

Que pegar és una eina vàlida de resolució de conflictes.

Que el més fort (en força o en poder) te el dret de fer allò que prohibeix en l’altre,…

Que el respecte a les persones és una cosa relativa…

Hi ha maneres de prevenir les situacions per perdre els papers menys vegades.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 11 a 13 anys, 13 a16 anys, 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Conflictes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Si el pare o mare perden el control de manera controlada

  1. Roser ha dit:

    Hola Helena. M’agrada aquest article sobre pèrdua de control… Parles de que hi ha maneres de fer que això succeeïxi menys vegades. Com?? Què fer quan el nen continuadament està en una situació de negació a fer absolutament res? Què fer quan la impotència crida a la porta perque facis el que facis no aconsegueixes res? Què fer quan veus que no pots controlar la situació perque et supera i contes fins a 10 i no troves resposta?

    • annamaresipares ha dit:

      Hola, Roser, soc l’Anna, la companya de la Maria Helena, com que la entrada la vaig escriure jo, aquí estic!

      Si que penso que hi ha altres maneres. A la categoria Conflictes d’aquest bloc hi trobaràs moltes entrades que en suggereixen.

      Una de les maneres d’evitar trobar-nos en una situació que ens superi és controlar la espiral de tensió en els minuts d’abans que esclati el conflicte.

      Saps aquells moments de l’ “Això acabarà malament…”? És aquí quan cal actuar. Eines: Depèn, informar, retirada d’atenció, distracció, dir que prou, Marcar “terra al mig”… Quan encara no estem molt alterats, és més fàcil per a tothom.

      L’altre punt fort molt lligat a això: la serenitat, la nostra, que és la que depèn de nosaltres. Si la podem afavorir i si nosaltres la mantenim, la contagiem, (visca les neurones mirall!)

      Passa sovint que quan s’inicien els conflictes, a nosaltres ens puja l’adrenalina, i comencem a estar com una moto. L’eina bàsica de serenitat per baixar uns graus aquesta tensió és la respiració (profunda, ben feta, tots n’hauríem d’aprendre!)

      I des de la serenitat és més fàcil ser empàtic però també ser ferm, i intervenir en la situació fent el paper en el que ens sentim més còmodes, sense deixar-nos arrossegar per la situació ni les dinàmiques habituals.

      I a aquest pac de supervivència, hi afegiríem el detall concret de cada cas, la part del nen, i també la nostra.

      I amb tots aquests elements, anirem veien què hi podem fer, diferents del que hem estat fent fins ara, i que no funciona.

      I si en traiem l’entrellat, trobem les altres maneres, sempre han estat allà, només calia trobar-les!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s