M’angoixa el moment en que els haguem de dir la veritat

 
Tinc bessons (nen i nena) de 6 mesos i mig. Són fruit de fecundació in vitro per doble donació (òvuls i espermatozoides) Els estimo tant que m’angoixa el moment en que els haguem de dir la veritat de la seva procedència. Penso que ens poden rebutjar, que se sentiran diferents, que no comprendran res…:

Els nostres fills, des de l’afecte i el vincle afectiu segur amb els seus pares poden entendre i acceptar la seva història sense dificultats. La fecundació pot ser important, però no més que tota la vivència de la criança. Ells van créixer en el teu ventre, i per aconseguir-ho, els metges us van ajudar, perquè vosaltres volíeu de tot cor tenir uns fills i estimar-los i cuidar-los molt. Això avui no és tan estrany! Els models familiars son tants i tan diversos! El que si és importants és sentir-nos còmodes en el nostre.

Poden acceptar aquest tipus d’informació si els hi expliquem amb naturalitat, sense mentida.  Explicar el que és, i respondre al que preguntin.  Ells mateixos aniran elaborant aquesta informació i tornaran sobre el tema quan sorgeixi un nou dubte. Entenc que et preocupi, però atenció, perquè la nostra inseguretat és el que els pot fer sentir menys segurs a ells. Ets una mare com qualsevol altra. Els teus fills han crescut dins  teu i estan vinculats amb tu per aquesta experiència, així  com tu estàs vinculada a ells.

I l’angoixa, en això com en altres temes, no és bona companya. Treu claredat i objectivitat, fa créixer les petites pors i les converteix en grans fantasmes.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Comunicació, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a M’angoixa el moment en que els haguem de dir la veritat

  1. Lidia ha dit:

    Que grande !!! Ets un sol maca, amb les teves paraules tot es torna facil !!! Petonarro guapa

  2. Xènia ha dit:

    Per treure una mica de ferro al “assunto”, s’ha de pensar que molts pares patirem bastant més quan els nostres fills ens preguntin com van arribar a la panxa de la mare! 😉 La veritat és que si ens parem a pensar, els nens comencen a preguntar sobre temes reproductius molt aviat, i cada pare ho explica una mica com vol. Quan aquests nens tinguin edat per adonar-se que els altres nens no van ser concebuts com ells, ho tindran tan interoritzat que no té perquè ser traumàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s