M’angoixa el moment en que els haguem de dir la veritat

 
Tinc bessons (nen i nena) de 6 mesos i mig. Són fruit de fecundació in vitro per doble donació (òvuls i espermatozoides) Els estimo tant que m’angoixa el moment en que els haguem de dir la veritat de la seva procedència. Penso que ens poden rebutjar, que se sentiran diferents, que no comprendran res…:

Els nostres fills, des de l’afecte i el vincle afectiu segur amb els seus pares poden entendre i acceptar la seva història sense dificultats. La fecundació pot ser important, però no més que tota la vivència de la criança. Ells van créixer en el teu ventre, i per aconseguir-ho, els metges us van ajudar, perquè vosaltres volíeu de tot cor tenir uns fills i estimar-los i cuidar-los molt. Això avui no és tan estrany! Els models familiars son tants i tan diversos! El que si és importants és sentir-nos còmodes en el nostre.

Poden acceptar aquest tipus d’informació si els hi expliquem amb naturalitat, sense mentida.  Explicar el que és, i respondre al que preguntin.  Ells mateixos aniran elaborant aquesta informació i tornaran sobre el tema quan sorgeixi un nou dubte. Entenc que et preocupi, però atenció, perquè la nostra inseguretat és el que els pot fer sentir menys segurs a ells. Ets una mare com qualsevol altra. Els teus fills han crescut dins  teu i estan vinculats amb tu per aquesta experiència, així  com tu estàs vinculada a ells.

I l’angoixa, en això com en altres temes, no és bona companya. Treu claredat i objectivitat, fa créixer les petites pors i les converteix en grans fantasmes.