I jo, sempre tocant el xiulet!

La nostra filla va néixer molt prematura , el primer any de vida vam patir molt tots tres, vaja que no li desitjo a ningú.
Aquest desembre farà 3 anys i el cas és que el seu pare la continua veient tant indefensa que li consent gairebé tot, encara no li ha dit mai un No de veritat .  Fa qualsevol cosa per evitar que la nena es posi a plorar i la nena està encantada, és clar! I  jo, sempre tocant el xiulet! Això no m’agrada gens.

Tenir un nadó prematur és un fet angoixant per a tothom. Gestionar la càrrega emocional que comporta no sempre és fàcil. I, com qualsevol dol, va fent el seu procés.  I pot passar que integrem una gran por a que passi una altra cosa, a que es repeteixi una situació tan dolorosa. I això pot fer que necessitem protegir-los de qualsevol patiment, “Ja ha patit prou” em deia una mare com tu.

I provem de protegir-los tan com podem, però quan els estalviem penes i disgustos, o ens avancem als seus desitjos,  els estem prenent ocasions per a aprendre, situacions d’entrenament, d’aprenentatge d’habilitats socials i de descoberta personal. Viure petites frustracions prepara per a la vida, aporta experiència, records, referents.

I les frustracions grosses, que en la vida de tothom algunes hi ha, millor que ens trobin entrenats!

I una altra cosa diferent és el sentiment que una mare (o un pare) pot integrar de ser la “dolenta de la pel·lícula”. Perquè no és un rol agradable. S’ha de ser especial, per a que t’agradi ser el “poli dolent”. I en aquest conflicte la nena no hi té res a veure, som els adults que hem de parlar.

Ui, quina por! Parlar no és discutir, ni retreure a l’altre tot allò que  “sabem segur” que fa malament i que ens ofèn, o ens treu de polleguera… Parlar es explicar com ens sentim i escoltar com se sent l’altre,  per després cercar junts alternatives viables, respectuoses, des d’una escolta activa i el desig d’avançar cap a una situació sense guanyadors i perdedors.

Aquí teniu altres entrades que us poden interessar:

https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/02/03/el-meu-home-i-jo-tenim-criteris-molt-diferents-en-aixo-deducar-la-nena/

https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/10/07/cada-vegada-que-se-li-apropa-un-nen-es-com-si-jo-veies-al-diable-ple-de-virus/

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Conflictes, Fermesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s