Sempre està enfadada!

La meva filla  sempre està enfadada!, instal·lada eternament  en el sentiment “enfado”. Sempre està enfadada i si no està enfadada,  s’ enfada. Si cau s’enfada,  si no li portes la seva joguina s’enfada,  si s’avorreix, s’enfada, si li dius alguna cosa que no li agrada … i això va acompanyat amb una mà molt llarga. Expressa tots els seus sentiments amb cops.

No vull dir que sempre estigui enfadada però és el sentiment a que ella recorre i no sé com canviar-lo per un altre o canalitzar-lo. El tema cops és continu: per dir que t’estima dóna cops,  quan es posa nerviosa,  quan s’enfada,  ….

Té 5 anys i sempre ha estat així des de bebé. Li diem  rondineta. Sempre que pega li diem que no es pega i s´ha endut càstigs si ha calgut.  El tema de rondinar  tant també li intentem de fer veure…. què podem fer?

Benvolguda,  d’entrada comentar-te que tot plegat forma part del fet de créixer.
Tenim fills que el seu temperament de naixement és més reactiu, altres més passiu i altres més neutrals.

Ja de petits, en el bressol,  hi ha nadons que tan bon punt senten fressa reclamen atenció, d’altres que si no hi vas estan “al seu rotllo” i d’altres que demanen i demanen. Tenim fills amb un termòmetre emocional alt (s’emocionen fàcilment) i d’altres més baix (mentals) i també fills QUE DEMOSTREN  les seves emocions de manera més visceral i automàtica i d’altres que s’autoregulen més a l’hora d’expressar-les.
La teva filla  puntuaria segurament alt en emocionalitat i alt en expressió emocional!
Val a dir que la maduració final de la connexió entre  les amígdales cerebrals responsables de les emocions i del còrtex frontal i prefrontal del cervell responsable de coordinar, planificar i gestionar les emocions diuen que no acaba fins els 21 anys! Realment un nen de cinc anys amb puntuació alta en reacció i vivència emocional és normal que li costi encara gestionar la mesura expressiva.

En el teu cas sembla, és que el seu enuig té relació amb anar gestionant les frustracions de la vida, no tenir el que vols ara i aquí, compartir, …….i amb això hem d’anar treballat. L’accepto com es, tolero el seu temperament , però l’ajuda a forjar-se un caràcter on aquesta expressivitat sigui més ajustada al fet que som persones socials perquè “qui domina la seva còlera, domina el seu pitjor enemic” (Confuci)
L’enuig no és dolent, però pot ser tòxic. Però l’enuig és energia! i l’energia és útil per actuar i resoldre situacions difícils.

Què podem fer?

1. Amb paciència i amor cal ajudar-lo a EXPRESSAR-SE MILLOR, millorant la comunicació, les paraules, el to, i la manera de dir,…l’ajudarem a que expressi el seu enuig de manera més verbal i menys corporal.

2. Treballar la tolerància, la competitivitat, i la pressa ( i aquí feu-vos l’autoreflexió pares i models… com aneu d’aquestes tres premisses… s’aprèn per modelatge!)

3. Tècniques d’atenció plena per anar controlant el cos:
La atención plena o mindfulness se define como “la conciencia que emerge a través de prestar atención con propósito, en el momento presente, y sin juzgar para el desarrollo de experiencias de momento a momento “(Kabat-Zinn, 2003, p. 145).La primera parte de esta definición, expresa la idea de que la atención plena es un proceso activo, sino que implica una atención activa que conduce a la conciencia. La segunda parte de la definición pone de manifiesto que considera que lo actual, en lugar del pasado o el futuro. La tercera parte hace énfasis en que la atención es imparcial y busca la aceptación, sin pensar que la experiencia del momento presente es bueno o malo, importante o no.

http://mindfulkidscolombia.blogspot.com.es/2011/06/mindfulness-para-ninos.html
Un llibre interessant que parla de tot plegat
http://www.librosaguilar.com/es/libro/inteligencia-emocional-infantil-y-juvenil/
Un exercici? un exercici bàsic representatiu de mindfulness, proposat per Kabat-Zinn (2003, p. 95):

  • Adoptem una postura còmoda, tombats d’esquena o asseguts. Si optem per asseure’ns, mantinguem la columna recta i deixem caure els muscles.
  • Tanquem els ulls si així ens sentim més còmodes.
  • Fixem l’atenció en l’estómac i sentim com puja i s’expandeix suaument a l’inspirar, i descendeix i es contreu a l’espirar.
  • Mantinguem-nos concentrats en la respiració “estant aquí” amb cada inspiració i espiració completes, com si cavalquéssim sobre les ones de la nostra respiració.
  • Cada vegada que ens adonem que la nostra ment s’ha allunyat de la respiració, prenguem nota de què és el que la va apartar i retornem-la a l’estómac i a la sensació de com entra i surt d’ell.
  •  Si la nostra ment s’allunya mil vegades de la respiració, la nostra “tasca” serà senzillament la de retornar-la cadascuna d’elles a la respiració sense que ens importi en el que s’hagi involucrat.
  • Anem practicant l’exercici abans d’anar dormir durant dos minutets amb el nostre infant.

Entrenar al nostre fill a connectar amb el seu interior, amb la seva respiració i amb el que sent, quan s’enfada l’ajudarà cada cop més. Podem fer-ho visualitzant un glaçó que es desfà. Un raspall que ens raspalla les preocupacions, … aprendre a respirar com si oloréssim una flor.

4. Quan el nostre fill perd el control, val la pena acompanyar-lo a fer un “fora de joc” targeta vermella…. expulsió de l’espai una estona… respirar (ell i vosaltres!) , recuperar el control i retornar…potser la reflexió del què ha passat, perquè passa, si li agrada què li passi, si voldria fer-ho millor… es pot deixar per unes hores més tard o quan el veiem més predisposat.

5. Per part dels pares: autodomini, escota activa normes clares respecte a les reaccions i conseqüències també clares si les excedeix (coherents amb el que ha fet, constant i  justes)

Dues observacions més:
– atenció al sempre, sempre, sempre,… tu mateixa reconeixes després que no sempre…per tant…intentem evitar generalitzacions excessives que s’instal.len en la manera de parlar.
– atenció a les etiquetes: ets una rondineta… les paraules creen mons… què et sembla dir?: sovint rondines, utilitzes un to molt  rondinaire, segur que ho pots dir sense rondinar, pots dir les coses de manera més tranquil.la, t’assembles al barrufet rondinaire, és molt cansat sentir-te parlar amb aquest to, ja veig que tot això et disgusta,…

Entrades que et ponen ajudar més!?
https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/10/22/que-fer-quan-veus-que-no-pots-controlar-la-situacio-perque-et-supera/
https://orientarfamilies.wordpress.com/2012/10/15/terra-al-mig/

una abraçada!

Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, Conflictes, Gestió emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s