Em dol veure com la meva parella perd els estreps amb els nens!

Bon dia M. Helena, 
He assistit a una de les teves xerrades i, tot i que n’he vist moltes, realment m’ha semblat  enriquidora.
Aprofito l’espai per comentar-vos quelcom que em preocupa. Tinc dos fills nen (11a) i nena (9a) que han estat, de petits, encantadors. S’han fet més grans i el caràcter  els hi ha anat canvia: cada cop són menys alegres, menys oberts, més irats, poc pacients i molt feridors amb les paraules. De fet, a casa som així, de manera que no m’ha de sorprendre que usin el llenguatge com a arma, però el que si que em preocupa és que el seu pare de les criatures perd els estreps amb una velocitat vertiginosa. No els posarà mai la mà al damunt però crida contínuament, i amb males maneres. Crec que, tenint una base fantàstica de nens intel·ligents, sensibles i alegres, els estem “fent malbé”. I jo el faig responsable, de manera que darrerament estic trista. Sovint rectifica….  No sé com fer-ho.

Benvolguda Joana, això que comentes no és gens fàcil de respondre’t!
Hi ha vegades en què un se sent impotent, indefens, enrabiat,..perquè no sap què fer ni com fer-ho. Et puc comentar algunes cosetes per veure si et poden ser d’ajuda:

• Ho has parlat amb la teva parella en un bon moment? li has comentat el fet que a tu (missatge jo) et fa sentir  decebuda (emoció)  quan es creen aquestes situacions familiars s’alça tant la veu (exactament el què)  i que això repercuteix després amb la dinàmica, deixa molt mal regust, i tens la situació que els nens no s’ho mereixen i és negatiu per a tota la família (conseqüències per a tots) …. aquesta seria una manera d’expressar-se sense culpabilitzar l’altre i centrant-nos en el problema i les actituds ….i  no en els persones.
• Fas de model? li ofereixes altres maneres de fer perquè ell vagi modelant-se en funció del que veu i dels resultats que s’obtenen? o t’apuntes al tren?
• Fas reforç positiu quan ell aconsegueix portar una situació sense crits: “t’agreixo molt que no hagis cridat i no et pots imaginar com em beneficia veure que,  com a família, cada cop ho fem millor”…
• Practiques el “avançar-te a les situacions conflictives, pre-veure que un fet concret comportarà una pèrdua d’estreps,….”?
• Us heu plantejat en un moment plàcid parlar d’aquestes situacions que tu expressis “aquesta situació a mi em supera, què penseu que podem fer-hi?”
• Com creus que et podem ajudar a controlar-te?
• Una proposta sincera de prendre consciència de com repercuteix l’ambient i demanar ajuda psicològica en temes d’autocontrol, de comunicació, ioga, taichí, teràpia de la polaritat,….
• Tècniques de mindfullness o respiració profunda,…
• Podeu fer-ho junts? comentes que a casa vostra usar la paraula com a arma és quelcom habitual…. les paraules poden ser llavors o bales. Potser caldria un bon llibre o un bon taller d’assertivitat…

Comentar-te també:

1. Crec que és lícit en una família que algú pugui expressar que quelcom li molesta encara que només li molesti a ell! perquè no? ens hem de saber cuidar i, donar i donar-nos, i també rebre, per tant és lícit que pugui demanar a la família quelcom que a mi m’agrada…  la família no és un sistema on la justícia s’aplica si jo faig deu, tu també!
2. Treballar l’autodomini i la tolerància són dues grans virtuts … no és degradar-se explicar als teus fills que el pare hi ha situacions que el superen i que estaria bé que a voltes se’n fessin càrrec i fessin un esforç
3. Tanmateix… això ha de ser esporàdic!!!! si hi ha tantes coses que ens molesten dels nostres fills…potser cal revisar-nos què ens passa, i si és per ells, o per l’educació que hem rebut, o perquè som poc tolerants, o perquè creiem que nosaltres tenim dret a tot i els nostres fills han d’obeir i prou, o …per moltes altres històries…
4. Els nostres fills i nosaltres podem  actuar sense estar pendents a cada moment de la balança DONAR_REBRE,…però si la balança es desequilibra molt  i demanem que els nostres fills segueixen contínuament els nostres desitjos  i la raó és perquè si…perquè jo ho dic … tenim números de no estar ben considerats o validats com a persones.
5. “El que importa en l’educació no és el que passa ocasionalment sinó el que passa quotidianament”…  si això és molt continuat… caldrà posar-hi atenció… i sobretot recordar que els adults se suposa som els pares… l’edat dels teus fills és relativament petita…  ells fan el que han de fer, son nens,… nosaltres els hem d’ensenyar…. ells són els que estan amb menys recursos, i nosaltres els hem d’ajudar a trobar els seus… aquests és l’ordre de les coses.

Per acabar , ser conscient de la dificultat és el pas primer i més important!!!! Tenim un problema…”Houston! tenemos un problema!”, … ara falta anar encarant sol.lucions per posar-hi remei, però el primer pas ja està fet!

Us deixo alguns llibres que us poden ajudar:

•“COM HEM DE PARLAR PERQUÈ ELS FILLS ESCOLTIN I COM HEM D’ESCOLTAR PERQUÈ ELS FILLS PARLIN” de Faber, A., Mazlish, E. Ed. Medici, Barcelona, 2002.

•“LA COMUNICACIÓN PARA PAREJAS INTELIGENTES” Rober Roche, Ediciones Pirámide

•“NI TU NI JO. COM ARRIBAR A ACORDS” MENDIETA, CARLES VELA, OLGA Editor: Editorial Graó

•“CÓMO HABLAR PARA QUE LOS ADOLESCENTES LE ESCUCHEN” Adele Faber y Elaine Mazlish  Ediciones Medici