Voldriem preguntar per un nen amb un nivell baix d’energia i poques ganes de menjar. El nen, (7a.) mai ha tingut gana. De petit va tenir molt problemes digestius, tenia molt restrenyiment i li va costar força el control de la caca. Quan va néixer la seva germaneta tenia 5 anys va recular força en aquest tema. Té un caràcter dolç i resultats acadèmics regulars. Físicament és molt primet i de talla molt més petita que la mitjana dels nens de la seva edat. La seva mare està preocupada perquè menja molt poc i es cansa força aviat quan juga. Qualsevol reflexió i/o consell serà benvingut!
Menjar és una activitat diària, vinculada a la supervivència i a la cura d’un mateix i dels altres, en la que la fisiologia i les relacions es vinculen estretament..
Set anys és molt de temps, deuen estar del tema menja -no menja/menjo -no menjo, fins la barretina! Estaria bé fer un recull d’allò que han intentat en aquest temps per a superar les dificultats!
Dieu que el nen és primet i de talla petita comparat amb els companys. Aquí es important la opinió de pediatria. També pel que fa al baix nivell d’energia. Tot i que l’aliment és un dels grans motors energètics, també és cert que una criatura sana té necessitat i disposició per a l’activitat, jugar, interessar-se, compartir, barallar-se…
Es important valorar com viu i interacciona el nen en els seus entorns naturals: a casa, però també a l’escola, extraescolars, si en fa, o quan està amb avis o familiars… està “baix de tonus” a tot arreu? Baix de tonus per a l’activitat física o baix de tonus en tot: Jugar, pensar, conversar, riure, ajudar, acceptar el que toca…?
No tenim barems que ens diguin com d’activa ha de ser una criatura, i l’activitat és molt més que l’exercici físic!: Hi ha mainada observadora, reflexiva, constructora, imaginativa… i n’hi ha que en semblen dues, de tant que es belluguen.
El motor energètic de cada persona té les seves pròpies funcionalitats! I l’alimentació saludable és la seva font energètica, com també l’afecte, el contacte, l’estímul, la curiositat, el reconeixement i el benestar emocional.
I si no hi és, llavors si que hem de consultar!
A casa, però, també ens podem ocupar en habilitats de millora, potser…
Valorar els hàbits alimentaris i analitzar com implementar una dieta més adequada, per alimentar al nen de manera més substancial sense fatigar l’aparell digestiu. Una alimentació lleugera però energètica, eliminant tot allò que li pot entretenir l’estómac sense alimentar-lo de manera saludable. (valorar l’efecte dels sucres i les farines refinats, p.e.) Procurar horaris regulars, els cinc àpats i sense menjar entre hores.
Afavorir el seu descans, dormir les hores necessàries de manera adequada és una gran recàrrega d’energia!.
Valorar si està fent massa poc exercici, si s’activa poc. Potser no li convé fer una extraescolar d’esport, però si l’aire pur, caminar, bicicleta, excursions en família, jugar a la platja, recarregar-se de la vitalitat que la natura aporta… La natura recarrega de franc, i acostuma a rebre’ns amb els braços oberts. De tota la vida la mainada feia “canvi d’aires” per millorar la gana i recuperar-se de malalties…
I tant important com tot això és tenir cura de l’ambient afectiu i relacional familiar. El bon humor, l’afecte i el reconeixement que permeten créixer.
Després de tant temps encallats en un tema, sovint costa desfer-se’n dels hàbits adaptatius que hem anat adquirint per a sobreviure’n, potser nosaltres i els nostres fills haurem desenvolupat rols i actituds ja estereotipades en aquest conflicte. Potser caldrà “obrir finestres” i entra-hi aire nou, en la situació.
Canviar rutines i, sobretot, fer evolucionar el paper que cadascú hi juga, en el fet alimentari familiar. (Una criatura de 7 anys pot començar a cuinar, a planificar menús combinant una tria suggerida, pot entendre la piràmide dels aliments i el concepte de 5 al dia) Encara no és responsable d’ella mateixa, però si pot entendre que el que ella mengi és important per a ella, més que per la mare.