Ara no vol menjar…

Hola,  Anna! Torno a escriure’t perquè tornem a tenir problemes amb el gran (6 a.) Ara no vol menjar, no tot, és clar, sinó el que diu que no li agrada ni ho toca. El psicòleg ens va dir que si no volia menjar, que el deixéssim, encara que el menjar se li havia de tornar a posar en el berenar, sopar, i així successivament fins que se la mengés, encara que caigués malalt, que llavors es donarà compte. La primera vegada que vam fer això, farà unes 3 setmanes, va estar 2 dies i mig sense menjar res, fins que va acabar vomitant, a cal metge! … Finalment, barrejant-ho  amb un altra menjar es va menjar les llenties. Ahir va anar igual amb altre menjar, no va dinar, ni berenar, ni sopar. Aquesta matí ja estava vomitant i es trobava malament. Què podem fer?? Seguim amb el que ens va dir el psicòleg fins i tot posant-se malalt? A mi em desespera que no mengi, perquè no és un nen que vagi sobrat de quilos. Ajuda’ns si us plau!.

A vegades la pèrdua de la gana  o de l’apetència  pot tenir causes físiques , com estar incubant alguna malaltia , tenir molta mucositat , canvis de ritme i hàbits …
Però moltes vegades ens avisen que el nen té algun conflicte , se li ha despertat alguna inseguretat , té alguna ansietat o desànim … Menjar és molt emocional , ho sabem tots …
No menja , o està desganat en algunes coses ? ( Li poses macarrons i s’infla , però amb les llenties no ? , Pe) , només està desganat en determinades situacions ?
No menjar i després vomitar … pot ser ” un virus” , però són dos símptomes que també són molt emocionals . Coincideix amb l’inici de curs … Com li va ? Com us va a tots ?
A mi la solució de les llenties pertinaces i amenaçadores no em sembla adequada,  perquè no m’agradaria en absolut que m’ho fessin a mi ( jo crec que aquest filtre és important per valorar les solucions amb els nostres fills … ) A més , pel que expliques , no ha estat efectiu. Potser això no el posi malalt, però no té res d’agradable , ni per a ell, ni per a vosaltres … No convé que els àpats o els sopars es converteixin en una lluita. Això si que treu la gana!
A més , per si hi ha algun conflicte emocional , no convé tanta pressió … I ara em diràs que jo què faria , oi ?
Valoraria el seu estat de salut i anímic . Només passa que no menja ? Juga, actua , parla com sempre , dorm bé … Està prim , com és la seva complexió física , quina és la vostra … Sempre ha estat prim, però sa?
Ha d’estar pels sis anys , a aquesta edat ja podem parlar i implicar-los en els nostres / seus conflictes. Potser propiciaria una conversa relaxada i molt propera (sense conflicte , ni amenaces , ni retrets ) , i li preguntaria a ell què li sembla , per què creu que no té gana, i què podríeu fer tots per canviar… Qualsevol solució ha de passar per informar-nos sobre com és una alimentació saludable.

Tot això també serveix per la inapetència selectiva, la què ens sembla “capriciosa”, podem negociar un temps de descans de llenties, però no de totes les llegums. I quan sigui inevitable (menjador escolar, p.e), doncs ho és, tot i que potser podem compensar amb un sopar “preferit”, si supera la prova…
I li regalaria una gorra i un davantal de cuiner , i compartiria amb ell el preparar el sopar i la elaboració de menús, convertint-lo en una estona de convivència i reconeixement. (de germà gran, molt important)
I m’asseuria a taula sense haver començat a parlar abans de si vol menjar o no , amb la confiança en ell i en mi que algun dia, i sense adonar-nos, estarà menjant com abans, o millor. Que he retirat l’atenció del conflicte per a això.
I li suggeriria que se servís el que creu que es podrà menjar (encara que sigui poc). Però no oferiria aliments alternatius si no vol el que hi ha.
I felicitaria , demostrant la meva satisfacció , davant de qualsevol progrés …
I eliminaria tots els aliments que, sobretot , embruten l’estómac  desequilibrant el cicle dels sucres, i tornen a tants nens inapetents i obesos .
Si hi ha poca gana , règim sense llaminadures i sense picar entre hores , però que no faltin mai les abraçades!

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Hàbits, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Ara no vol menjar…

  1. MAMEN ha dit:

    Gràcies por contestar Anna!
    La seva inapetència es amb algunes coses. L’exemple que has posat es el seu, amb els macarrons s’infla però les llenties ni les proba. No només les llenties, les llegums en general.
    Esta prim però sa, de bebé menjava molt però quan va començar amb el menjar de “grans” va fer un canvi.
    La conversa ja la hem fet, i l’únic que diu es que no li agraden i que no li agraden. I no es que no tingui gana, perquè demana pa, o una altra cosa, però creiem que si li donem el que ell demana estem perduts i quan no vulgui una cosa no la menjarà i listo.
    No menja res entre àpats, no es un nen de chuches, no li agraden. Fan els 5 àpats al dia i res més (normalment clar).
    Tot lo positiu que em dius m’agrada i l’intentaré aplicar a casa.
    Hem pensat que una possible solució es que es quedi a l’escola a menjar 3 dies, i els altres doncs a casa, el seu pare esta a casa i es el que està amb ells tot el dia. Creiem que així, si li toca a l’escola menjarà i a casa i haurà una mica mes de tranquil•litat. A veure si passa la ratxa i tot torna al seu lloc.

  2. Elena ha dit:

    Ens passa el mateix pero amb un nen de 13 anys en que durant tota la seva vida nomes ha menjat sucres i algun fregit i mai hem aconseguit canvi.
    Què podem fer? Ni psicolegs ni pediatres, mai ens ha servit de res. 😦

    • annamaresipares ha dit:

      Hola, Elena, merci per posar-te en contacte!
      Cóm està de pes, el teu fill? sucres i algun fregit és una dieta de perfil alt!
      Entenc que heu intentat moltes coses, i vol dir que no n’heu trobat l’entrellat. De tota manera segueixes pensant que podeu fer.
      Passen els anys, el vostre fill va creixent, i els habits mal consolidats es fan rutines.

      Penso que caldria seure a pensar, jo primer ho faria sola o en parella , amb paper i llàpis, aquest és un bon mètode d’abordatge de situacions:

      1. Definició del conflicte. Des de quan. Descripció objectiva d’alguna de les situacions Què faig jo, què fa ell? què diem, què sentim?
      2. Pluja d’idees: Per què està passant? Per a què el meu fill necessita (o necessitava) actuar així? Potser jo (i/o nosaltres)també ho necessitava (m’ocupava en això i no en altres coses que també hi havia, potser?) Totes les que surtin, sense jutjar, sense eliminar les més boges, deixant que una li obri la porta a d’altres…
      3. Avaluació de les idees: valoro, descarto i filtro les idees anteriors, permetent que encara fructifiquin en altres de noves, que afegiré al procés…
      4. Selecciono una idea: Trio un perquè o per a què que em sembli raonable.
      5. Actúo en aquesta idea: Cerco una estratègia per a intervenir en la prevenció del perquè triat. Aplico aquesta estratègia amb constància i coherència.
      6. N’evalúo la efectivitat: Valoro un temps després si aquest procés ha funcionat
      7.Decideixo: La situació que ens preocupava a evolucionat a millor? Fins a quin punt, com evoluciona? Si no ho hem aconseguit, podem recuperar els punts i revisar-los, o començar un nou procés, analitazant per què no ha funcionat…

      Amb tretze anys,però, ell ja és una gran part del motor dels seus canvis.
      I ell ho pot aconseguir si ho té clar. És molt diferent de que ho tinguis clar tu!
      El treball està en acompanyar-lo en el seu camí de presa de consciència, de compromís amb ell mateix. Pot ser que el procés sigui més ampli que el que menja o no menja, cada situació té el seu cami…
      El mateix model d’abans el podeu aplicar en un treball conjunt amb ell (millor si és en igualtat de condicions un adult, un menor, el pare, la mare, qui sembli que pot tenir més habilitats, o més conexió).
      El concepte és parlar de manera diferent a com hem parlat fins ara. M’interesso pel què ell pensa, escolto, recullo, apunto, aporto… Sense judicis, sense retrets, sense admetre judicis o retrets.
      Et deixo dues adreces, que et poden ajudar en aquesta nova manera d’afrontar i créixer en els conflictes:

      http://www.aepap.org/familia/resolucion.htm
      http://www.mentat.com.ar/resolver_problemas.htm

      I en podem seguir parlant, si vols…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s