Ara no vol menjar…

Hola,  Anna! Torno a escriure’t perquè tornem a tenir problemes amb el gran (6 a.) Ara no vol menjar, no tot, és clar, sinó el que diu que no li agrada ni ho toca. El psicòleg ens va dir que si no volia menjar, que el deixéssim, encara que el menjar se li havia de tornar a posar en el berenar, sopar, i així successivament fins que se la mengés, encara que caigués malalt, que llavors es donarà compte. La primera vegada que vam fer això, farà unes 3 setmanes, va estar 2 dies i mig sense menjar res, fins que va acabar vomitant, a cal metge! … Finalment, barrejant-ho  amb un altra menjar es va menjar les llenties. Ahir va anar igual amb altre menjar, no va dinar, ni berenar, ni sopar. Aquesta matí ja estava vomitant i es trobava malament. Què podem fer?? Seguim amb el que ens va dir el psicòleg fins i tot posant-se malalt? A mi em desespera que no mengi, perquè no és un nen que vagi sobrat de quilos. Ajuda’ns si us plau!.

A vegades la pèrdua de la gana  o de l’apetència  pot tenir causes físiques , com estar incubant alguna malaltia , tenir molta mucositat , canvis de ritme i hàbits …
Però moltes vegades ens avisen que el nen té algun conflicte , se li ha despertat alguna inseguretat , té alguna ansietat o desànim … Menjar és molt emocional , ho sabem tots …
No menja , o està desganat en algunes coses ? ( Li poses macarrons i s’infla , però amb les llenties no ? , Pe) , només està desganat en determinades situacions ?
No menjar i després vomitar … pot ser ” un virus” , però són dos símptomes que també són molt emocionals . Coincideix amb l’inici de curs … Com li va ? Com us va a tots ?
A mi la solució de les llenties pertinaces i amenaçadores no em sembla adequada,  perquè no m’agradaria en absolut que m’ho fessin a mi ( jo crec que aquest filtre és important per valorar les solucions amb els nostres fills … ) A més , pel que expliques , no ha estat efectiu. Potser això no el posi malalt, però no té res d’agradable , ni per a ell, ni per a vosaltres … No convé que els àpats o els sopars es converteixin en una lluita. Això si que treu la gana!
A més , per si hi ha algun conflicte emocional , no convé tanta pressió … I ara em diràs que jo què faria , oi ?
Valoraria el seu estat de salut i anímic . Només passa que no menja ? Juga, actua , parla com sempre , dorm bé … Està prim , com és la seva complexió física , quina és la vostra … Sempre ha estat prim, però sa?
Ha d’estar pels sis anys , a aquesta edat ja podem parlar i implicar-los en els nostres / seus conflictes. Potser propiciaria una conversa relaxada i molt propera (sense conflicte , ni amenaces , ni retrets ) , i li preguntaria a ell què li sembla , per què creu que no té gana, i què podríeu fer tots per canviar… Qualsevol solució ha de passar per informar-nos sobre com és una alimentació saludable.

Tot això també serveix per la inapetència selectiva, la què ens sembla “capriciosa”, podem negociar un temps de descans de llenties, però no de totes les llegums. I quan sigui inevitable (menjador escolar, p.e), doncs ho és, tot i que potser podem compensar amb un sopar “preferit”, si supera la prova…
I li regalaria una gorra i un davantal de cuiner , i compartiria amb ell el preparar el sopar i la elaboració de menús, convertint-lo en una estona de convivència i reconeixement. (de germà gran, molt important)
I m’asseuria a taula sense haver començat a parlar abans de si vol menjar o no , amb la confiança en ell i en mi que algun dia, i sense adonar-nos, estarà menjant com abans, o millor. Que he retirat l’atenció del conflicte per a això.
I li suggeriria que se servís el que creu que es podrà menjar (encara que sigui poc). Però no oferiria aliments alternatius si no vol el que hi ha.
I felicitaria , demostrant la meva satisfacció , davant de qualsevol progrés …
I eliminaria tots els aliments que, sobretot , embruten l’estómac  desequilibrant el cicle dels sucres, i tornen a tants nens inapetents i obesos .
Si hi ha poca gana , règim sense llaminadures i sense picar entre hores , però que no faltin mai les abraçades!