Anar en bici sense les rodes petites

 

La gent s’estranyava de que la nena (7a.) no volia anar en bici sense les rodes petites, Tan gran! -deien,  jo els deia que esperava a que ella ho demanés, sense forçar, i em miraven amb cara rara, com si jo no em preocupés prou… Doncs ha passat! Aquest cap de setmana em va demanar que l’ajudés, que volia aprendre… i en una tarda ho va aconseguir! Està tota contenta i vol agafar-la cada dia… sort que fa bon temps! I tenies raó amb allò d’adaptar les nostres expectatives al seu progrés, la seva curiositat, el seu desig!

Aprendre a anar amb bicicleta és una fita per a molta mainada, que reforça la seva sensació d’independència i de creixement. És un repte en el que afrontem la por, també: a caure, a fer-nos mal.

Hi ha mainada prudent, reflexiva, poruga, per què no! Que necessiten el seu temps per arribar-hi, sense pressió, sense comparar amb altres… Com dèiem, quan tu vulguis ho farem, ja m’avisaràs!

I llavors l’aprenentatge és fàcil, la motivació ha sortit de dins, la satisfacció, també.

Que gaudiu molt de les pedalades en aquest entorn magnífic en què viviu!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 6 a 10 anys, aprenentatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s