Anna Iglesias Coll, annamaresipares@gmail.com
Sóc mare de dos fills i he treballat 24 cursos com a docent en centres d’educació Infantil i Primària. Conec, des de dins, les vivències del mon escolar i familiar, i ha treballat sempre en proximitat amb les famílies.
Conferenciant de temes de família des de l’any 2000, des de 2009 treballo exclusivament d’assessora familiar i formadora de pares, mares i docents.
Formada en Educació Emocional i Intervenció Familiar Sistèmica, desenvolupo la meva tasca en diferents municipis duent a terme Escoles de Pares i Mares, Xerrades i tallers formatius.
M. Helena Tolosa Costa, mhelenamaresipares@gmail.com
Sóc mare de tres fills. He treballat des de l’any 1991 en centres d’educació especial, Infantil , Primària i ESO com a docent i logopeda. Des de l’any 2006 treballo com a psicopedagoga i assessora familiar i d’adolescents en diferents col·lectius.
Cooperant durant dos anys a Amèrica Llatina en projectes de desenvolupament i educació a Veneçuela i Bolívia.
Artista i creadora, actualment també dedico part del meu temps a realitzar tallers per adolescents sobre orientació vocacional i personal, resolució de conflictes i comunicació, així com a la formació de docents en l’acció tutorial amb les famílies.
Treballo amb tècniques de dramateràpia i estic formada en Programació Neuro Lingüista i Intervenció Familiar Sistèmica
Orientar famílies: prevenir conflictes 
Hem sembla molt interessant la web.
Quan tingui un fill em serà de molta ajuda.
Hola Anna,
M’agrada la idea de compartir aquests casos reals en els quals ens hem trobat tots i totes en un moment o altre, amb els nostres fills. Recordo que vaig llegir un llibre que es deia més o menys Límites a los niños, que el que m’ajudava molt era llegir les situacions de veritat que allí s’explicaven i la manera com s’havien de solucionar.
A veure si aprofundiu en la pubertat i l’adolescencia, que ara em toquen a mi.
Us animo a continuar enriquint el blog!
Una abraçada!!!
És molt bona idea… puc participar-hi???
Hola Anna,
Moltíssima sort amb aquest nou projecte. Estic segura que serà una experiència molt enriquidora per a vosaltres i també per moltes famílies que segur ben aviat utilitzaran aquest servei.
Com a pares que som d’una nena de 5 anys i un nen de 2 anys i mig sovint tenim dubtes i a vegades no sabem massa amb qui comentar-ho. Fa uns anys assistir a una escola de pares ens va ajudar a veure que tots tenim problemes semblants amb els nostres fills i que parlant-ne i veient diferents punts de vista t’ajuda a buscar una solució a la teva mida.
Molta sort i una abraçada!
Com sempre, noies sou fantàstiques. Us felicito per aquesta innovadora idea, que com sempre està pensada per ajudar a les famílies donant estratègies, a mirar als seus fills amb ulls de pares, a adquirir consciencia dels fets dels fills, a observar les pròpies actituds, a ser coherents amb el que es diu i amb el que es fa,…. en fi, per ajudar als fills ajudant als pares. I tot això amb humor i alegria, amb tranquil•litat, sense preses i amb efectivitat.
Endavant amb aquesta iniciativa!! Els pares i els fills serem millors amb vosaltres al costat.
Us felicito per aquest espai! jo també sóc mestra i crec que esteu fent una gran feina! Endavant!
Hola Ana …
Parlar amb tu sempre ha estat molt fàcil, fas que ens sentim tranquils, receptius i que sigui tot un plaer, gaudir de la teva companyia.
Una abraçada!!!!
Molt interessant Anna! com sempre!
Penso que d´aquesta manera podreu ajudar a molta gent en aquesta tasca tan difícil de ser pares…que no sabem si algun dia s´acaba…
Admiro la teva gran capacitat de comprensió a tothom sense jutjar a ningú.
Quina sort els que et coneixem.
Una abraçada
Pilar
Hola Anna,
He llegit atentament tots els comentaris que van deixant les mares i pares al bloc, ho trobo super interessant, doncs ara per ara jo soc lluny del meu fill com ja saps i la meva mare es troba moltes vegades que no sap que fer ni com actuar davant moltes situacions. I per telèfon sovint l’he de renyar. Ja li he comentat la existència d’aquest espai i n’estic segura que ens farà molt de servei.
Et dessitjo molta sort.
Hola Anna!!!!
L’enhorabona per aquest blog tan fantàstic i per aquest projecte. Sempre s’aprèn molt d’escoltar i conversar amb tu, és fantàstic. Jo encara no sóc mare, però quan arribi el moment crec que tallers i xerrades com les que feu ens enriquiran molt i ens donaran seguretat amb la gran responsabilitat d’educar els fills. Mentrestant, continuaré llegint el blog per aprendre i reflexionar molts dels aspectes que van sorgint. Moltes gràcies, ànims i endavant!
14 febrer 2011 a les 19:49
hola estic contenta d’aver trova’t aquesta web, em sembla super interessant,tot i que els meus fills encara son peques pero tenen caracter,ya en parlarem si tenim ocasiò.
Hola Anna,
Felicitats per aquest blog tant interessant, t’asseguro que ens anirà molt bé per aprendre i guiar-nos per en Nil, que ja comença a estar “tremendo”.
Una forta abraçada i molta sort!!! Seguim parlant..
Hola M. Helena i Anna,
Em sembla molt interessant el vostre blog i l’aniré seguint.
Ànims i gràcies.
maria
Hola Anna,
Volia introduir un tema que ens preocupa i que crec pot ser d’interès per altres famílies: l’adaptació dels nens a l’Escola de grans.
Després de passar el 1r trimestre a l’escola de grans, el nostre fill està content i feliç. Si més no, això és el que a nosaltres ens sembla. Tot bé fins que divendres passat ens arriba el 1r informe de la mestra i de la monitora de menjador.
El que vaig llegir em va deixar sobtada. No semblava que parléssin del nostre fill. L’informe que rebia de l’escola bressol l’any passat només feia que parlar dels punts forts que calia potenciar, tot i que també es comentava, de passada, algun aspecte que potser es podia millorar. En l’informe actual es parla del nen, que encara no té 4 anys, amb termes que em semblen més propis de primària avançada: ritme de treball, atenció, normes de classe, interès en els aprenentatges, etc. Cal dir que altres items que s’inclouen els trobo prou encertats, per suposat.
En definitiva, tinc la sensació de que fins ara el meu fill evolucionava, a marxes forçades, a través d’un mètode basat en la flexibilitat, la cura de les emocions, el tracte com a individu únic, de l’aprendre a través de tocar, fer, jugar. Ara tinc la sensació de que el més important es aconseguir els objectius fixats d’aprenentatge, seguir un ordre, atendre les normes, deixar la cadira ben posada … . Uff!!!, és aquest el sistema d’enseyament més adequat per fer nens i nenes creatives, innovadores, amb obertura de ment?. I les emocions?, i la potenciació del talent que cada nen i nena porta dins?. No crec que la cosa vagi pel terreny de “cafè per a tots”, especialment en l’ensenyament.
Suposo que es tracta de que tot allò que no troba a l’escola, ho trobi a casa i a les activitats que organitzem a través de la família. Però, el sistema educatiu no hauria de ser més curós amb l’etapa infantil?. No és massa arriscat pretendre que un nen de 3 anys es faci gran de cop?.
Gràcies i salutacions.
Laura
Hola Laura, merci per un comentari tan ric i reflexiu. I em toca molt de prop, perquè he sigut mestra d’Educació Infantil molt anys. Faré una entrada al bloc més aprofundida, però estic d’acord amb molt del que dius.
Però també et dic una cosa: No et refiis només de l’informe, parla amb la mestra, coneix-la. Els informes poden ser una tria de frases més o menys estereotipades que no fan justícia ni amb la vida de la classe ni amb la vida que el nostre fill hi fa. I menys, a P-3!
Dius que el vostre fill està content i feliç, això és molt més informatiu que un paper!
I a casa no féu tot allò que no troba a l’escola, féu allò que creieu que heu de fer, que us agradi i us vingui de gust, compartiu, conviviu i jugueu amb el vostre fill, féu allò mateix que faríeu, encara que us semblés que a l’escola ho fan exactament al vostre gust. Si no és imprescindible, no cal anar a la contra, millor anar a favor!
Hola novament, Anna,
Podries recomanar-me algun llibre o article que parli sobre el foment de la cultura de l’esforç per a nens de 3-4 anys?. Tot allò que tingui a veure amb la perseverància, la paciència, l’esforçar-se per aconseguir una fita, …
També estic buscant algun conte que pugui utilitzar com a recurs per al foment d’aquests valors.
Moltes gràcies i una abraçada.
Laura
Hola, Laura, he fet una entrada al bloc amb la resposta al teu comentari, que em sembla molt actual i interessant, merci per participar, fins aviat
Hola, Laura. La Marta Roig, des de Nascuts per Llegir, ha respost la meva demanda:
Aquí van uns quants títols que he recollit amb l’ajuda de companys de professió:
Seyvos, Florence; Vaugelade, Anaïs. L’Amic del petit tiranosaure. Publicació Barcelona : Corimbo, 2004
Voltz, Christian. ¿Todavía nada?. Pontevedra : Kalandraka, 2003
Prévert, Jacques; Gerstein, Mordicai. Para hacer el retrato de un pájaro. Pontevedra : Faktoría K de Libros, 2011
James, Simon. Pasito. Vigo : Faktoría K de Libros, 2006
Brown, Peter (Il). El Jardí curiós. Barcelona : Takatuka, 2010
És complicat, però alhora tots aquests contes encadenats en els quals els protagonistes busquen un objectiu concret i lluiten –sovint amb ajuda- fins a aconseguir-lo, podrien ser adients per treballar aquests valors. Penso amb contes com:
– Vamos a cazar un oso
– El cargol i l’herba de poniol
– De què fa gust la lluna
– Frederick
– Oh, que bonic és Panamà
– Sopa de pedra
La lluna d’en Joan de la Carme Solé-Vendrell
Algun Eric Carle tipus La araña hacendosa o potser el Grillo silencioso que ho intenta i ho intenta
Per a petits també El talp i la lluna rebonica
I el Patufet? a voluntat no li guanya ningú.
I encara dos més, Marta, moltes gràcies!
Sona bé! : l’esforç d’aprendre Anna M. Vidal i M. Àngels Comella.– Barcelona: Cruïlla, 2001
La Marillina i els seus pollets
Resum: Una família formada per una gallina i els seus pollets són el pretext per oferir als lectors més joves el coneixement d’actituds, valors i hàbits de bones pràctiques
Per què no puc fer el que vulgui? Oscar Brenifier i Delphine Durand ; [traducció: David Fernàndez] Barcelona : Estrella Polar, 2010.
No hi ha res com aprendre dels que saben!
Moltes gràcies per tanta informació.
Una abraçada.
Merci a tu, Laura, i mira els comentaris de la entrada, hi ha altra una aportació que també és molt interessant!
Hola Maria Helena
T’escric des d’Itàlia. He de preparar una trobada de pares sobre el tema “De quina manera els pares condicionen els seus fills”, però el material al qual de moment he tingut accés, no m’acaba de convèncer. Sé que tu en saps molt i ets una experta en temes familiars, de manera que he introduit a internet aquest tìtol: Què diu la Maria Helena Tolosa sobre el condicionament que suposen els pares als propris fills? M’ha sortit el vostre blog i aixì us he escrit. Bona feina!
Anna