Què fer amb la rebequeria del dia?

T’escric després de que el nen (3 a.) m’acabi de fer la rebequeria del dia. S’enfada molt i per tot, i jo ja no sé com fer-li entendre que així no aconseguirà res. I plora amb tanta desesperació que em desespera a mi! Després passem molt mala estona, perquè tots dos tenim “mal cos”… Un dia et vaig sentir parlar, de què fer amb les rebequeries, però llavors el nen era més petit, i jo em pensava que era més fàcil! Em pots ajudar?

Us podeu ajudar, segur, canviant algunes actituds, i les has de canviar tu, perquè ets el model i la que ja raona. El teu fill tot just aprèn a processar les seves emocions, les seves neurones entren en “curtcircuit” en la explosió de la emoció. I llavors no entén res. L’objectiu no és fer entendre: Entendrà que no aconsegueix res vivint-ho, i d’aquí crearà el seu propi raonament. Les experiències viscudes sí que penetren, modelen el nostre caràcter, la nostra emocionalitat.

I per això convé que la experiència, sempre que es pugui, no s’encalli en la frustració i les emocions desbordades, si no que puguem tancar el conflicte i “reconciliar-nos”, donant-nos suport per acceptar la frustració.

Quan no passa això, ens queda el “mal cos” com tu dius. En nosaltres, per la sensació de no haver sabut sortir de la situació de manera adequada, per la por que això sigui així sempre, per la imatge distorsionada que ens queda del nostre fill i del nostre paper com a mare… En ell, la frustració inicial es barreja amb el no saber què està passant, el fantasma de l’abandó, l’estrès de la inseguretat… Fixa’t que moltes vegades el motiu inicial queda desdibuixat en el conflicte, i diem allò de “ni ell mateix sap per què plora…!

És important afrontar les rebequeries en el seu inici, quan s’està preparant la tempesta, aquell moment en què ho “veiem venir”. I podem fer servir eines com:

L’empatia: Què li deu estar passant? Està cansat, està pressionat, té gana, el frustra que li hagi dit que no,…?

La validació de la emoció: Veig que t’estàs enfadant perquè no et deixo… (per què estàs molt cansat, et…) Ho pots dir, estic molt enfadat perquè…, i jo t’escolto, de tota manera, no pot ser.

La contenció:Ara que, si vols et consolo..”. oferir una abraçada des de l’afecte i la serenitat ajuda a molta mainada a treure la tensió acumulada, i dilueix el “perill”. Hi ha criatures que no l’accepten: cap problema, ja m’espero, quan vulguis que et consoli estic aquí. (i mantenim la proximitat tolerada, des de la serenitat, sense incrementar la pressió. Sense l’alliçonament repetitiu en el moment que no travessa la “closca” d’obstinació en què la criatura s’està tancant!

La distracció: Ara que el que si que podem es… Au, ara quan ja puguis farem…

La nostra serenitat: Les emocions es contagien, confiem-hi! I aportem, de la nostra part, la que més ens convé. (És difícil, ja ho sé, però important!) respirem, si cal, ens distanciem una mica…

Donar temps, ser generosos amb les seves errades i les nostres. Recuperar el bon ànim sense rancúnies i sense pors ajuden a tancar el conflicte des de la serenitat i l’afecte incondicional.

I així, des d’aquesta confiança i generositat aprenem tots a viure la frustració, d’altra banda inevitable i formativa, des d’actituds més constructives, que ajuden a créixer.

Aquesta, i altres entrades, et poden ajudar, també:

https://orientarfamilies.wordpress.com/2010/10/26/no-hi-ha-manera-es-posa-feta-una-fura-cridant-i-xisclant/

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, Conflictes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s