Ens hem separat fa cinc mesos, la nena està més trista i nerviosa…

“Ens hem separat fa cinc mesos, la nena (3 anys) està més trista i nerviosa a casa, volem saber què podem fer, per a que tot sigui més fàcil”

Quan hi ha una separació, tot sovint hi ha malentesos, dolors i rancúnies, que condicionen la relació de la ex-parella en la seva nova situació. I això cal tenir-ho present, perquè les criatures estan al mig.

Potser no pots conviure, amb el pare de les teves criatures, però tota la vida les compartiràs amb ell (i al revés).

Tots dos teniu dret i obligació d’exercir el vostre paper, des del lloc que us pertoqui, en la vida de la vostra filla. Per tant, pare i mare haureu de fer equip, si tots dos sou persones capaces de fer-ho. I haureu de trobar les normes del joc entre els dos, i com sempre, amb la referència del respecte a l’altre com a guia.

Una criatura ha d’adaptar-se, i ho pot fer, a la nova situació en la seva vida, si els seus pares es separen. Això és natural i inevitable. Requereix un temps, apamar la nova estructura familiar.

Què necessita, per a fer-ho amb el mínim patiment desitjable? Que no trontollin les seves seguretats bàsiques: Que el seu pare i la seva mare segueixin sent els seus referents. Saber-se estimada. Sentir-se segura, poder confiar que, malgrat els canvis, tot està bé.

I per integrar això, necessita que els seus pares visquin la situació amb el mínim conflicte possible, i amb el màxim de cooperació respectuosa.

I ja sé que no tot son flors i violes, i que aquestes situacions fan patir i és difícil controlar-se, però jo us he de dir el què hi ha.

I el que hi ha és que una criatura es desestabilitza quan veu els seus pares competir, discutir, insultar-se, menysprear-se… Això probablement és del pitjor de la separació, per a ella.

Cóm ha de viure que el seu pare, que és el millor, parli malament de la seva mare, que ella es pensava que era la millor? O al revés, la mare pensa que el papa és dolent? Qui és bo? Qui es dolent? La mama em cuida, i està trista perquè el papa es dolent? El papa no està a casa perquè la mama no el deixa? S’ha enfadat i ha marxat? Ha marxat perquè no m’estima? I si la mama s’enfada, també marxarà? I si marxa també la mama, què em passarà?

Els conflictes entre pare i mare “triangulen” la criatura, sovint es sent en l’obligació de “prendre partit” afectivament i amb les seves actituds, per uns del seus pares. O passa alternativament d’un bàndol a l’altre, en una tensió emocional força estressant.

Per això, com a primera reflexió de xoc: cuideu les normes de joc entre vosaltres dos.

Solucioneu les vostres diferències quan la nena no estigui present, no malparleu de l’altre ni davant ni amb la nena, no la feu servir de missatgera entre els dos. No pregunteu amb ansietat què ha estat fent amb l’altre quan torna, ni cóm és nou nòvio de la mama, si s’han fet petons a l’hora de dinar… respecteu els espais de cadascú.

I manteniu els pactes establerts entre vosaltres, pel que fa a la criança de la vostra filla, règim de visites, decisions importants consensuades, pagament de pensions… poseu tots dos de la vostra part, i no només s’adaptarà la nena, a la nova situació, vosaltres també podreu gestionar-la amb molta més satisfacció i sentit comú. Tothom té dret, a ser feliç.

Aquesta entrada ha esta publicada en 0 a 3 anys, 3 a 5 anys, 6 a 10 anys, Gestió emocional, Relacions familiars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s